Flickr
Lippia nodifora
La Lippia nodifora és una planta rastrera i invasora, de petita alçada, que pertany a la família de les verbenàcies. A causa de les seves característiques en molts casos s'utilitza com a planta tapissant substitutiva de la gespa.
La trobem present en el clima mediterrani, però com que els seus nivells de resistència al fred, a la sequera i a la calor, a més de les necessitats nitricionals i de pH i condicions del sòl són àmplies, també la podem trobar en zones que no tenen ben bé el nostre clima. En aquests casos la seva biologia serà una mica diferent, com també ho serà segons les condicions climàtiques i edàfiques de cada lloc on es trobi.
No és gaire exigent pel que fa a l'aigua, tot i que un reg periòdic cada 10 o 15 dies a l'estiu li serà favorable. En cas que no es faci la planta no serà tant tupida però si està ben establerta viurà perfectament. L'exposició pot ser a ple sol o a mitja ombra. Si es troba a ple sol i l'aigua i els nitrients no falten la planta serà tupida, de poca alçada i la floració serà abundant. Si per contra les condicions són les mateixes però l'ombra és tancada, la planta presentarà els entrenusos més llargs i la floració no serà tan abundant.
La floració és a la primavera i a l'estiu. És d'un color blanc rosat i quan floreix presenta un aspecte molt atractiu. Si el sòl és minimament l'adequat, que ha rebut una certa preparació abans de la plantació i els nutrients no hi falten, ens assegurarem una floració de diverses setmanes de durada i que es presenta homogènia i abundant. Les flors són petites i es presenten en glomèruls apicals.
És una planta amb creixement estolonífer, això és, que presenta un creixement en brots horitzontals que quan toquen a terra tenen la capacitat d'arrelar-hi, de manera que va tapissant el terreny on es troba d'una manera invasiva. Les fulles són el·líptiques, dentades i amb una lleugera pil·lositat. La planta creix formant un coixí dens d'uns 10 cm d'alçada en els punts més alts, és per això que en molts casos es fa servir com a tapissant.
Tolera el fet de ser tepitjada, per bé que no tant com certes varietats de gespa. En el cas d'utilitzar-se com a substitut de la gespa, en els punts on pateix més desgast acafarà una alçada inferior i fins i tot pot arribar a ser més esclarissada. Quan les temperatures hivernals baixen dels4 o 5 ºC la Lippia comença a deteriorar-se, de manera que a la majoria de llocs, si no és que l'hivern és molt benigne, la planta desapareix per tornar a brotar amb força a la primavera. El seu creixement és ràpid, i amb poques setmanes de bon temps ja tornarà a recobrir l'espai.
| |