Fitosanitaris ecològics
Nephenthes sp.
Aquest és un gènere molt ampli de plantes carnívores originari del Sudest asiàtic i Austràlia.
Solen ser plantes terrestres però també n'hi ha d'epífites. Arrelen en terrenys àcids i pobres en matèria orgànica, exposades a ple sol o a l'ombra de sotaboscos tropicals. Creixen arran de terra o trepen a les plantes veïnes gracies als circells.
Són plantes herbàcies vivaces, amb tiges coriàcies que poden arribar a fer 20 metres si creixen a l'ombra del sotabosc. Les fulles poden arribar a medir 60 cm de longitud i el nervi central es prolonga més enllà de l'àpex, fora del limbe amb una mida semblant a la de la fulla i l'extrem es converteix amb una urna que varia de forma segons les espècies. Al llarg del seu creixement l'opercle s'obre cap endavant sobre una frontissa fixa, és un parany passiu. L'entrada d'aquest parany rep el nom de peristoma i té un gran nombre d'anells amb glàndules de nèctar a la superfície interna. Les parets estan encerades i tenen la funció d'impdir que els insectesque hi cauen puguin sortir, van a parar directament al líquid del fons, i la paret amb glàndules digestives s'encarrega d'absorvir els nutrients.La funció de l'opercle és protegir de la pluja i de les urnes que encara no tenen l'opercle obert, se n'extreu el líquid per curar cremades i ferides de la pell. Algunes urnes poden arribar a medir 20 cm de diàmetre, i poden arribar a capturar i digerir petits vertebrats.
Pel que fa a la floració són plantes dioiques. Les flors masculines tenen una corona d'antenes al cim d'una columna, i les femenines tenen un ovari elipsoide de quatre càmeres. Les llavors són entre 100 i 900 per inflorescència.
Cultiu
A causa del seu pH tan baix, el millor substrat és la torba rossa. També se l'anomena molsa d'Sphagnum, queés un tipus de molsa que creix al nord d'Europa i a causa de les baixes temperatures gairebé no es descomposa ni s'oxida i queden unes fibres que formen les toberes. Aquest substrat de pH tan baix és perfecte per a molts cultius específics. La torba negra també pot ser bona i shi pot afegir sorra o substrat d'orquídies.
El substrat s'ha de mantenir sempre humit mentre hi ha creixement. A l'hivern, mentre la parada vegetativa s'ha de regar molt més moderadament, però mantenint sempre un punt d'humitat. L'humitat ambiental ha de ser almenys del 50 %. Pel que fa a la insolació, en el seu hàbitat natural és variable.
La multiplicaió vegetativa comnsisteix en que entre primavera i estiu es talla la tija en fragments que tinguin un parell o tres de fulles. Es tracten amb fungicida i amb hormones i de les fulles se'n tallen dos terços de la seva longitud. Aquests esqueixos es col·loquen drets en testos amb la base enfonsada a la torba rossa, a 25 ºC, molta humitat i llum contínua. Els brots nous seran axilars.
Espècies diverses de Nephenthes:Nephenthes alata, N. albomarginata, N.ampullaria vittata, Nampullaria rubra, N. bicalcarata, N.coccinera, N. cebensis, N. deslogesii, N.gracilis, N.fusca, N.henryana, N.lowii, N.mirabilis, N.madagascariense, N. masoalensis, N.rafflesiana nivea, N. rajah, N. reinwardtiana, N.spectabilis, N.stenophylla, N.tentaculata, N.veitchii, N. ventricosa, N.vieillardii, N. villosa, N.biclcarata.
