Fitosanitaris ecològics
Drosera sp.
Aquest gènere de plantes carnívores complen un total de 130 espècies. Habiten a totes les regions del món però principalment a Austràlia. Viuen principalment a llocs pantanosos o molt humits, tot i que algunes viuen en llocs desèrtics i passen la major part de la seva vida en estat latent.
Les parts subterrànies de la planta poden ser arrels, rizomes o tubercles. La parta aèria són plantes de mida petita i en forma de roseta. Les fulles consten d'un pecíol i un limbe ciliat modificat en forma de parany i especialitzat en capturar preses. Les Flors són aïllades o agrupades i de colors rosats, blancs i porpra.
Els cilis que tapissen el limbe brillen amb la llum del sol i fan olor, cosa que atreu a les preses. Un material enganxós evita que marxin mentre que els cilis s'hi van enganxant. Després de lluitar per fugir queden ofegades en aquest líquid i els enzims van digerint les parts assimilables al llarg d'una setmana.
Cultiu
Pot variar segons l'origen i l'habitat de l'espècie:
Les espècies de clima temperat hivernen formant una gemma que es forma en el centre, format per fulles atrofiades que protegeixen el punt de vegetació. No viuen a temperatures inferiors a 3ºC. El substrat de cultiu més apropiat és la torba, i s'hi pot afegir perlita, vermiculita i sorra. Per les plantes de medi alcalí s'hi ha d'afegir una cullerada de dolomia per litre de compost. El cultiu ha d'estar sempre humit.
En la multiplicació sexual és preferible fer-la creuada, tot i que hi ha espècies que s'autofecunden. Les llavors han de patir un període de fred durant 2 o 3 mesos. Per a la sembr ahem d'aplicar un fungicida abans de sembrar-les a la superfície de torba o d'Sphagnum i deixar-les a una temperatura d'entre 20 i 30 ºC.
En la multiplicació vegetativa es pot treballar a partir d'esqueixos de fulles senceres, en un substrat de torba rossa i una temperatura superior als 20 ºC. O també es pot treballar a partir d'esqueixos de les arrels antigues, tallades a trossos de 2 o 3 centímetresque també es col·loquen sobre la torba rossa com les llavors.
Les espècies de clima tropical es troben en medis permanentment humits. Tot i que n'hi ha de tuberoses a Austràlia que passen llargs períodes de sequera. En períodes vegetatius cal sempre una humitat elevada. Els procediments per a la multiplicaicó són els mateixos que les de clima temperat.
Les Droseres tuberoses són originàries del Sud-oest d'Austràlia o el Sud-est asiàtic. Aquestes plantes soporten fins a 6 mesos de sequera i calor, períodes en els quals les plantes queden reduïdes a tubercles enterrats a profunditts de fins a 60 centímetres. Els medis de cultiu per a aquestes espècies són a partir de torba rossa, torba negra i sorra. El pH s'ha de mantenir entre4,5 i 6,6. Els tubercles s'han de col·locar amb l'ull a l'àpex a una profunditat mínima de 5 cm. Per a lèpoca vegetativa la humitat ha de ser constant i ha d'anar seguida de períodes llargs de sequera.
Pel que fa a la multiplicació vegetativa es pot fer a partir de fulles, però també es pot fer a partir de tubercles secundaris emesos per les plantes a dultes a partir d'estolons laterals, que faran nous tubercles. Això cal fer-ho en el moment de canvi de test, just abans de reprendre el creixement vegetatiu.
