Fitosanitaris ecològics
Dionaea muscipula
És una planta carnívora originària dels Estats Units. Creix en sabanes, dins de la torba, la sorra o la molsa. En sòls on el pH és àcid, entre 3,5 i 5, i reben insolació directa o tamisada per les herbes o les fulles dels arbres. A l'estiu les temperatures són molt elevades, però a l'hivern poden baixar de 0ºC.
Tenen un a part subterrània que és un rizoma recobert per la base dels pecíols. Amb aquesta estratègia fisiològica la planta pot tornar a brotasr després d'un incendi o de cndicions adverses. Les arrels són fibroses i d'uns 10 cm.
Les fulles, que neixen del mateix rizoma creixen en roseta. Els pecíols són de formes variables segons les estacions, la llum i l'edat. El limbe de la fulla és el parany pels insectes. Són dos lòbuls semicirculars oberts uns 50 º i la base és una frontissa que permet el tancament a l'instant. Les dents del marge de la fulla mantenen presonera a la presa. A la base d'aquestes dents hi ha unes glàndules que segreguen nèctar, per atreure els insectes.
Aquests lòbuls en forma de boca tenen unes glàndules digestives al seu inteiror i tres cilis que detecten la presència i activen el tancament. Si la mosca és pro grossa, el tancament inicial fa presonera, i posteriorment el tancament més lent la va esclafant i els enzims i les bactèries la van digerint durant un màxim de dues setmanes. Si no hi ha hagut cap captura al cap de 24 hores es torna a obrir. Una mateixa fulla pot arribar a digerir només quatre insectes.
Si la planta no rep insectes té un creixement més lent de l'habitual. Un tros de carn no fa de substitut de les captures, ja que l'aliment ha de ser viu i ha de ser un insecte.
La floració de la planta és de maig a setembre i consisteix amb el creixemnt d'una tija d'uns 10 cm que porta d'una a quinze flors blanques. En els seu hàbitat natural cada planta té una mitja de quatre floracions anuals. Per no trure força a la planta cultivada en un test es recomana eliminar aquestes tiges tan bon punt surten.
Cultiu
Per al cultiu de la Dionaea el substrat més indicat és la torba. Es recomana un canvi de test després del període hivernal de repòsi que el ppH sempre sigui inferior a 6,5.
La humitat s'ha de mantenir constant a l'estiu, es per això que es pot posar un plat amb aigua a la base del test i d'aquesta manera evitar la deshidratació. Es recomana aigua de pluja per al reg.
En el període de repòs, que ha de durar de 4 a 6 mesos, la planta es pot posar en una bossa en un lloc fred i s'han de treure totes les fulles negres velles.
Aquestes plantes volen llum directa, i si estan a l'interior de casa, com més llum rebin mllor. Durant l'estació estival la temperatura ha d'oscil·lar entre 15 i 18ºC, i quan hivernen ha de ser entre 1 i 10 ºC.
Pel que fa a la reproducció amb un pizell es pot facilitar la polinització, agafant pol·len i dipositant-lo als estigmes de les flors veïnes, només als que estiguin enganxosos, que són els que estan preparats per a ser pol·linitzats. Les llavors estaran madures quan el peduncle es torna negre. Les deixarem assecar uns dies i les sembrarem a la torba, que haurà d'estar sempre humida i entre 20 i 30ºC
També es pot fer per esqueixos, obtenint fulles des del pecíol i plantant-les en turba a temperatures superiors al 20 ºC. També per esqueixos de les escames que es fan al voltant del rizoma i o partir dels fills que surten a les flors, que reben el nom de keikis.
