Els bolets
Plantes aquàtiques
En els textos antics ja se cita que Ramses III es feia construir llacunes per a mantenir-hi diverses espècies aquàtiques com nenúfars o lliris. També hi ha documents que en parlen a la cultura inca amb una antiguitat superior als 2.500 anys. I també cal esmentar les grans obres mestres que es van fer al Japó i la Xina. L'home sempre ha volgut envoltar-se de coses boniques i l'aigua i les plantes aquàtiques oferixen un ampli ventall en aquest sentit.
No podem pretendre tenir un estany com un element diferenciat de la resta del jardí, sinó que ha de ser un element més del conjunt, ha d'estar integrat en el jardí en tot el seu context, sobretot per a permetre a l'usuari disposar i gaudir d'un grup de plantes que si no fos pel mitjà aquàtic li seria impossible de mantenir.
Existeixen tres grans grups de plantes aquàtiques i es classifiquen segons la seva ubicació en un estany: Plantes de rivera, plantes profundes i plantes flotants. Un quart grup serien les plantes submergides, però la seva utilització és molt més indicada per a aquaris. S'hi inclourien espècies que no són pròpiament aquàtiques, però que per les característiques i duresa suporten perfectament llargs períodes submergides sota l'aigua, com per exemple el Ficus reppens, Dracaena sp., Syngonium, Spatiphillum…).
Les espècies aquàtiques que posem a l'estany aniran en funció de diversos factors com si hi haurà peixos, les dimensions, la profunditat, si hi ha salts d'aigua, l'exposició al sol. Cal evitar que hi hagi tantes espècies a l'estany, que es converteixi en un jardí botànic. És important que l'estany disposi d'espais lliures. Un element ornamental molt atractiu en el jardí sempre han estat les formes de les fulles. En el cas de les plantes aquàtiques, aquest aspecte adquireix major rellevància, el color, la forma, el port. És a l'estany, més que en cap altre lloc del jardí, on les formes són importants, ja que no només és l'impacte visual immediat el que el realça, també els seus reflexos.
Un altre aspecte a tenir en compte és que hi ha un grup de plantes aquàtiques considerades oxigenadores, que sóm les que tenen la clau de l'equilibri natural de l'estany. Són poc atractives però són necessàries, i no s'ha d'escatimar en la quantitat que en posem. A més de produir oxigen per als animals de l'estany, reduïxen els nivells de sals dissoltes a l'aigua, i eviten la proliferació de vegetals inferiors.
Plantes de rivera
Achorus calamus
Cales
Caltha palustris
Cyperus alternifolius
Cyperus papyrus
Glyceria variegata
Iris pseudoachorus
Iris sibirica
Juncus glauca
Juncus inflexus
Mentha aquatica
Misolis palustris
Pontideria cordata
Pontideria lanceolata
Scirpus cebreinus
Scirpus lacustris
Tipha minima
Tipha latifolia
Veronica vegabunda
Plantas flotants
Jacint d'aigua
Pistia
Salvinia natans
Stratoides aloides
Plantes d'aigües profundes
Nimphaea alba blanca
Nimphaea gladstoniana
Nimphaea odorata alba blanca
Nimphaea chromatella
Nimphaea gladstoniana groga
Nimphaea vill. benetti groga
Nimphaea carnea rosa
Nimphaea rose arey rosa
Nimphaea atraction vermella
Nimphaea laydekeri rosea vermella
Nimphaea stellata vermella
Plantes oxigenadores
Cerarophilium demersum
Elodea canadiense
Elodea crispus
Miriophilium verticill
Vallisneria gigantea
Vallisneria normal
Vallisneria tortifolia
