Fitosanitaris ecològics
Zoysia japonica - especificacions tècniques
La Zoysia japonica és un tipus de gespa resistent a la sequera, el fred i les plagues. Aquestes característiques fan que sigui la més idònia per a zones mediterrànies
- Menys manteniment: el seu creixement és lent i la sega és més espaiada.
- Poca aigua: només s'ha de regar un cop per setmana, fins i tot a l'agost.
- Sense malalties: Poc atacada per plagues de fongs i insectes.
- Sense clapes: Té un creixement horitzontal, no es fan clapes ni deixa espai per les males herbes.
- Tolera baixes temperatures: suporta temperatures de fins a -12ºC.
- Alt valor estétic: És una gespa compacta, tupida i de fulla més fina que la grama.
- Tolera l'ombra: A diferència d'altres grames, creix igual de tupida i compacte en zones ombrívoles.
Podeu encarregar els tepes de Zoysia japonica que necessiteu, així com consultar tots els nostres articles disponibles
de manera ràpida i còmoda directament a la botiga on-line de l'alzinar, www.jardinitis.com:
ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE LA ZOYSIA JAPONICA
IMPLANTACIÓ:
La Zoysia japónica es pot plantar tant amb tepes precultivats, com amb esqueixos com amb llavor.
Els avantatges de plantar amb tepes, és que la gespa queda extesa de forma definitiva i immediata. D’aquesta manera es pot plantar practicament tot l’any.
La llavor, pel contrari, té un període de plantació relativament curt que compren només els mesos de més calor (de maig a agost, aproximadament) i és de lenta implantació (pot tardar un any en estar totalment establerta). Un altre problema és que l’eficiència d’implantació no és perfecte. Una bona aplicació de la llavor de Zoysia pot ser la d’implantar-la en gespes ja establertes per així intentar una substitució paulatina sense haber de fer tota la gespa nova.
La plantació amb esqueix seria un pas intermig. Solucionarem els problemes de germinació ja que és una reproducció vegetativa (la planta va creixent a partir d’un tros d’arrel i tija) ; i per contra l’establiment és també bastant lent.
EL REG:
Aquesta varietat de gespa pot aguantar en perfecte estat amb molt poca aigua. Per arribar a aquest punt se l’hi ha d’habituar.
En el moment de la plantació tant amb Zoysia precultivada com amb llavor, s’ha de regar sovint (finals primavera, estiu i principis tardor practicament cada dia). El més important és, a mida que la planta va arrelant, anar baixant la freqüència de reg paulatinament. La freqüència mínima que pot aguantar variarà en funció de la ubicació de la gespa, del tipus de terreny i sobretot de l’època de l’any en que ens trobem. Com a indicació, a ple agost pot aguantar un reg setmanal i inclús cada 10 a 15 dies (uns bons indicadors poden ser si s’ha de tallar massa sovint durant l’estiu, és que té massa aigua; si tingués massa poca aigua la planta es pansiria; quan es panseix, les fulles es cargolen i queda una fulla d’aspecte més prim, menys verda i amb consistencia de palla). A la tardor el reg es podrà anar espaiant fins a practicament no regar-la. Un excés de reg farà que la planta no desenvolupi l’arrel i ens trobarem amb problemes de baixa resistencia a la sequera.
LA TEMPERATURA:
La Zoysia és una varietat de gespa que aguanta fins a –12ºC. A partir de 0ºC agafa una tonalitat més groguenca que desapareix a partir de què torna a fer calor.
L’ADOBAT:
Degut a la seva gran resistencia no cal fer adobats massa intensius. En principi es pot adobar a la primavera un cop, a mig estiu un altre cop i cap a la tardor un altre cop perquè pugui agafar reserves de cara a l’hivern. L’adob més adequat seria l’específic de gespa ja que es va alliberant lentament i queda més ben repartit en el temps.
LES MALALTIES:
L’elevada adaptació de la Zoysia japónica al clima mediterrani fa que els problemes de malalties es redueixi de manera molt important.
L’únic tractament recomanable és a partir de finals de juliol fer un tractament preventiu anticucs (posible aparició de larves que s’alimenten de les arrels fent que la planta s’assequi ràpidament), ja sigui amb insecticida granulat contra insectes del sòl o de forma líquida per via foliar, i repetir-lo cada aproximadament dues o tres setmanes fins a mitjans setembre.
La possible presència de fongs es redueix dràsticament respecte les varietats de gespa convencionals; principalment per la baixa aportació d’aigua en les èpoques de més risc (primavera-estiu). De totes maneres, es pot fer algun tractament preventiu a partir de la primavera.
