Flickr
Les espècies de la gespa
Lolium Perenne
Espècie també coneguda com Raygrass anglès, s'utilitza molt per la seva ràpida implantació. Triga uns 4-6 dies a germinar, i és molt utilitzada en les mescles sent la primera a aparèixer. A causa d'aquestes característiques s'utilitza per tapar clars en els gespes, ja que té un bon arrelament i és una planta molt activa. Es sembra en mescla ja que per si sol no és molt dens. Necessita força reg i abonat ric en nitrogen, i no és massa resistent a la sequera ni a l'ombra. No ha de segar-se a altures inferiors als 3 cm.
Poa pratensis
Encara que la seva instal lació és lenta i delicada, un cop implantada estolons molt bé, oferint un tapís compacte. És una cespitosa molt emprada en gespes esportius causa de la seva gran resistència a pressions mecàniques i a les trepitjades. Per germinar necessita temperatures superiors a 20 º C. Suporta bé la sequera moderada, però en climes càlids prefereix una mica d'ombra i exigeix aigua i abonament. És molt sensible a certes malalties, com ara el Fusarium.
Festuca arundinacea
És una espècie amb capacitat per formar un tapís dens, tot i que és de lenta implantació. És poc resistent en condicions extremes, com la sequera, la calor sec estival, el fred hivernal, la salinitat o el embassament. Ara bé, és resistent a les trepitjades i l'ús intensiu. A més, té una acceptable resistència contra malalties, el que la fa ideal per ser utilitzada en àmplies zones de la península Ibèrica.
Festuca rubra
És una de les espècies més interessants per la combinació de mescles en els gespes i això fa que resulti perfecta per a les condicions agroclimàtiques del nostre país, ja que té una gran capacitat d'adaptació als diferents climes que es donen entre el nivell del mar i els 2.000 m d'altitud. Té escassa resistència a les trepitjades. Tolera l'ombra i la salinitat.
Hi ha tres subespècies de F. rubra: encespedante (F. rubra conmutata); semireptante (F. rubra trichophylla) i reptant (F. rubra rubra).
Cynodon dactilon
Coneguda també com ma fina o pastura de les Bermudes, és ideal en el tròpic. És una espècie bàsica per a condicions càlides de tipus mediterrani, ja que s'adapta bé en terrenys
situats a prop del nivell del mar i fins als 1.000 m d'altitud. És molt resistent a la sequera, la salinitat i les altes temperatures, el que la converteix en una espècie desaconsellable per a zones amb ombra. A l'hivern, a temperatures inferiors a 10 º C, pot arribar a presentar una coloració menys verdosa. També té una elevada resistència mecànica.