Flickr
Cactus i suculentes
Aquest és un grup de plantes adaptades perfectament als hàbitats amb poca disponibilitat hídrica. La seva fisiologia, així com la seva estructura són adequades per la mínima despesa d'aigua.
Hi ha moltes espècies que engloben aquest grup de plantes, entre elles destaca la de les cactàcies, que és el més nombrós, però també hi ha la família de les crasulàcies, euforbiàcies, asclepidàcies, agavàcies, didideràcies, portulacàcies, aizoàcies, apicinàcies, asfodelàcies...
Mentre que la família de les cactàcies és originària del continent americà i en trobem a gairebé tota la seva geografia, les altres famílies de suculentes tenen orígens molt diversos, normalment provenen de llocs amb problemes d'abastiment regular d'aigua però poden ser a l'alta muntanya, als deserts, a les selves... Els país dels cactus per excel·lència és Mèxic, d'on són originàries moltes espècies i hi trobem un gran nombre d'endemismes.
Fisiològicament les plantes crasses han desenvolupat diversos sistemes d'estalvi d'aigua com la poca superfície foliar per disminuir evapotranspiració, l'aprofitament del tronc per fer fotosíntesi i pel que fa al metabolisme tenen el sistema CAM. Aquest tipus de metabolisme consisteix amb el tancament dels estomes durant i el dia i l'obertura a la nit per a la respiració de les cèl·lules.
En jardineria són d'ús molt freqüent en jardins mediterranis de poc manteniment, decorats amb graves de diversos tipus i roques grosses simunt paisatges desèrtics. Les plantes crasses també són molt utilitzades, sobretot per talusos i pendents on la retenció d'aigua és més difícil. Per últim, cal fer una menció especial a les cobertes vegetals dels edificis. Se solen fer amb plantes crasses de moltes espècies i amb el temps s'acaben consolidant les més adaptades al clima on es troben i cobreixen tota la superfície, de manera que obtenim un aïllant tèrmic per a l'habitatge que a més és altament ecològic i respectuós amb el medi ambient.