Fitosanitaris ecològics
Teix de formes retallades
El teix (Taxus baccata) és un arbre originàri d'Europa, el Nord-est d'Àfrica i alguns punts d'Àsia.
És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m. El seu creixement és lent però és una planta de gran longevitat. Les seves fulles són lanceolades, primes i de to verd fosc, medeixen uns tres o quatre centímetres i s'agrupen espiralment sobre e peduncle.
És una planta dioica que pot canviar de sexe segons l'estació. Cada fruit conté una única llavor de 4-7 mm de llarg que s'envolta d'una baia anomenada aril que madura 6-9 mesos després de la polinització. Aquest fruit és l'unica part de la planta que no és tòxica i molts ocells se n'alimenten. Molts cops són ells els encarregats de la distribució de les llavors després de passar pel seu tracte digestiu.
El teix és una gimnosperma de la família de les taxàcies que compren al voltant de 20 espècies, totes elles a l´hemisferi boreal, menys una a l´illa deNova Caledònia. L'àrea natural del teix considerada en sentit estricte, comprèn Europa, Centre, Nord i Oest d'Àsia, Marroc, Algèria, Açores i Madeira, trobant-se gairebé sempre un exemplar aïllat i escàs. A la península ibèrica es troba a casi totes les serralades i a les Balears també.
El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d´humitat en l´ambient i en el sòl. És freqüent company d´aurons, grèvols i d´altres espècies exigències semblants.
Usos i tradicions
El teix conté un alcaloide anomenat taxina que és utilitzat en medicina. Recentment s'ha descobert que una altra substància que es troba a l'escorça anomenada taxol també té utilitat en medicina en els tractamens anticancerígens.
La seva fusta era molt preuada a l'antiguitat per la seva duresa i resistència.
En la jardineria actual ja no s'utilitza amb l'assiduitat de fa anys, però encara es poden observar teixos en els jardins formals i com a elements retallats. A causa de la seva longevitat solen ser arbres de grans dimensions, que estan retallat amb formes còmiques o piramidals. Esl especialistes recomanen tractaments dràstics de sanejament cada 10 o 15 anys que consisteixen en podes que deixen poc més del tronc principal. Amb aquestes operacions s'aconsegueix rejovenir la planta potenciant la brotació i evitant que parts de la planta quedin esclarissades i amb drots febles, sobretot en els racons on no hi toca els sol i a causa bàsicament de les podes constants.
