Fitosanitaris ecològics
Boix de bola
El boix comú (Buxus sempervirens) és un arbust originari d'europa, on creix en forma silvestre des de les Illes Britàniques fins a la costa del Mar Mediterrani i del Mar Caspi. És de la família "Buxaceae" i del gènere Buxus el qual té unes 80 espècies esteses per les regions tropicals i subtropicals de tot el món (30 d'elles a Cuba). Als Països Catalans s'hi fan només el Buxus sempervirens i Buxus balearica que són les úniques espècies del gènere que aguanten les glaçades. Es troben a la muntanya submediterrània, prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud.
Encara que es tracti d'un arbre, normalment es troba com un arbust de menys de 5 metres d'alçària que arriba excepcionalment els 12 m d'altura ja que és de lent creixement i fa anys se n'explotava molt la seva fusta. Fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l'any (a l'hivern sovint vermelloses).
La fulles són lanceolades, ovades o el·líptiques, oposades, coriàcees, de color verd fosc pel feix i més clar en el revers, de fins a 30 mm, amb la vora una mica corbada cap avall. Les flors són monoiques, amb les masculines i les femenines presents en el mateix exemplar; apareixen al començament de primavera, en petites inflorescències de diverses flors masculines i una femenina en les axiles foliars. Medeixen uns 2 mm, de color groc, poc vistoses, mancades de corol·la, sense fragància però riques en nèctar, que atreu a himenòpters i dípters. El fruit és una càpsula marró o grisa, coriàca, del voltant d'1 cm de llarg, que conté nombroses llavors.
Usos
- Fusta molt dura, densa, homogènia sense cor emprada per a fer els populars "gravats al boix" i culleres, instruments de vent i altres peces, com el "boixets" de fer puntes de coixí.
- Planta medicinal però també tòxica, la seva escorça conté alcaloides (buxina, parabuxina) de pretesa activitat antipalúdica.
- En jardineria, a banda del seu ús aïllat, es retallen les plantes i se'ls dóna forma geomètria en l'anomenat art topiari. El boix va ser molt usat en la jardineria francesa del segle XVIII seguint una tradició que venia des del temps dels romans per fer jardins formals, de gran manteniment i retall sempre constant. Aquesta utilització del boix per fer jardineria de retall s'aprofita del seu port tupit, del seu creixement lent i del seu aspecte constant al llarg de tot l'any. Per totes aquestes característiques el boix és la planta més indicada, i molt sovint la més utilitzada per aquest tipus de jardineria.
Actualment ja gairebé no es fan jardins com antigament a França i la seva àrea d'influència, però podem trobar aquestes plantes a la venda en formes ja treballades, sovint en forma de bola o cònica.
