Flickr
El saüc
El seu hàbitat és Europa, nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Àsia. Creix en una gran varietat de condicions ambientals, tant en sòl humit com sec, però principalment en punts assolellats.
És un arbust decídu de 4-6 m (rarament 10 m) d'alçada. Tronc és amb escorça suberosa i les branques tenen una medul·la blanquinosa molt desenvolupada.
Fulles disposades en parells oposats, de 1-3 dm de llarg, pinnades amb uns 5 o 7 folíols, cadascun medeix uns 10 cm de llarg i 3-5 cm d'ample, amb el marge serrat. És una planta hermafrodita, les flors es disposen en grans corimbes de 10-25 cm de diàmetre. Surten a mitjans d'estiu i són individuals i de color blanc. Es molt pol·linitzades per insectes com les vespes. El fruit és una drupa de color negrós, d'uns 3-5 mm de diàmetre, que penja en ramells des de finals de la tardor. Són aliment important de molts ocells.
Hi ha diverses altres espècies estretament vinculades entre elles, natives d'Àsia i d'Amèrica del Nord, molt similars, i tractades com a subespècies de S. nigra, per alguns botànics.
Resisteix bé gelades fortes de -15/-20 º C. És poc exigent en sòls, tant humits i frescos com terrenys àrids. El reg ha de ser regular, evitant que el terreny arribi a quedar completament sec. Sovint és atacat per pugó.
La reproducció és tant per llavors com per esqueixos. Per llavor és una mica difícil a causa de complexes condicions de letàrgia que necessita, tant a la coberta de la llavor com a l'embrió. Condicions que es donen naturalment plantant les llavors a finals de l'estiu, havent de presentar la germinació a la primavera següent.
Jardineria
És un arbre de mida petita que es pot plantar en grup o aïllat. Admet perfectament les podes, fins i tot la poda arran de terra per renovar la planta o si no ens agrada la forma que té. Vol indrets assolellats i preferentment amplis. Són molt indicats els jardins espaiosos que tenen grans superfícies buides, preferentment a certa alçada amb hiverns crus.
És una planta medicinal. Els caps florals s'usen en infusió, fan una beguda refrescant, molt utilitzada en el nord d'Europa i als Balcans. Comercialment es ven com a "flor de saüc ", etc.
Les baies són comestibles un cop cuinades, tot i que la resta de la planta és tòxica, té cristalls tòxics d'oxalats càlcic.
El fullatge és intensament olorós, es feia servir en el passat, lligat al cavall, per evitar mosques, mentre es cavalca. Hi ha països que l'empren per elaborar aiguardents i fins i tot vins.
A la població belga de Beers en fan ginebra amb les baies, s'anomena cervesa Vlierke.