La tòfona és el fruit d'un fong micorízic. Viu associat a les arrels de certs arbres o arbusts com ara els avellaners, les alzines, els roures, les estepes o els pins entre d'altres.

La tòfona com a fong

La tòfona és el fruit d'un fong micorízic. Viu associat a les arrels de certs arbres o arbusts com ara els avellaners, les alzines, els roures, les estepes o els pins entre d'altres. El fruit o bolet es forma a sota terra i en aglunes de les espècies acostuma a ser molt olorós per tal de que certs animals com els senglar les descobreixin i, al menjar-se-les, en dispersin les espores. L'aroma també és molt apreciat per l'home i reconegut pels gossos, els quals poden ser ensinistrats per a recol·lectar-les. Des d'un punt de vista biològic, les tòfones s'inclouen en el gènere Tuber, el qual pertany als ascomicets. Entre les diverses espècies del gènere (unes  40) en destaquen quatre pel seu aspecte comercial. Tuber melanosporum, la tòfona negra o del Perigord; Tuber brumale, o tòfona magenca; Tuber aestivum o tòfona d'estiu i Tuber magnatum, o tòfona blanca italiana o del Piamonte, la més valorada, encara que el seu cultiu no es domina gaire encara.

Si comparem nombroses anàlisis de sòls de diferents tofoneres, veiem com la majoria dels paràmetres comunament analitzats en truficultura (arenes, llims, argiles, Carbonats, Calci, Ferro, Potassi, Magnesi, etc.), presenten una variabilitat enorme. Les anàlisis tradicionals en la truficultura ens donaran algunes indicacions útils sobre la seva potencialitat per a produir tòfones, però són l'estructura del sòl i la seva activitat biològica els paràmetres que cada vegada van agafant més protagonisme. Així per a determinar el potencial tofoner d'un sòl hauríem d'observar el seu perfil, confirmar la presència de carbonats, analitzar el seu pH i que aquest sigui d'entre 7.5 i 8.5. El sòl ha de ser filtrant, permeable i airejat. Per tal de saber si el terreny té carbonats podem efectuar un assaig de camp, gotejant salfumant en el terra i comprovar que es produeixi efervescència. El perfil del sòl. En una primera observació, la successió de les capes, els horitzons, ha de ser continua i amb dificultats per a marcar els límits entre un i altre. Discontinuïtats marcades entre els horitzons són desfavorables. A simple vista hem de reconèixer estructures grumolloses i partícules esfèriques, i descartar aquelles estructures prismàtiques que són signe de lixiviació. Les estructures laminars ens indiquen compactació i predisposició a l'entollament. Un sòl mal estructurat s'esquerda i s'endureix en temps sec. Quant més s'entolli un sòl, més nombre de taques de color gris-verdós veurem en el perfil.

Característiques climàtiques

La tòfona negra i la d'estiu són fongs adaptats a condicions seques i caloroses, amb alternança d'estacions marcades, de clima mediterrani temperat humit o fred subhumit. Són favorables las primaveres càlides i humides, els estius marcats per períodes secs amb tempestes d'estiu, sense gelades a principi de tardor i amb hiverns carents de llargs períodes de fred amb mínimes per sota de -10 graus C gaire dies seguits. La pluviometria a les tofoneres naturals és a l'entorn de 425-900 mm. (entre 600-1500 mm. per Itàlia y França), les pluges solen ser abundants (48-64 mm. mensuals) des de juny fins a finals d'agost, tot i que irregulars.

Precedents culturals

Què hi havia a la parcel·la on volem realitzar la plantació tofonera ens determinarà els nivells potencials d'altres fongs contaminants en el sòl, així com el tipus i quantitat de matèria orgànica. Els millors precedents culturals seran els cereals, lleguminoses i farratgeres, així com la majoria de fruiters, doncs no porten fongs formadors d'ectomicorizes associats a les seves arrels.

Elecció de la planta

La tòfona negra pot establir simbiosis amb gran varietat de plantes (veure taula annexa). No obstant, són poques les espècies arbòrees que s'utilitzen per al seu cultiu en el nostre país. Actualment un 90% de les plantacions micorizades són fetes amb alzina (Quercus ilex ssp. ballota), i de forma secundària amb roure (Quercus pubescens, Quercus faginea) y avellaner (Corylus avellana).

Densitat i marc de plantació

Actualment es recomanen densitats entre 200-400 peus/ha per al cultiu de la tòfona negra. La densitat serà menor en condicions de sòl profund, ric i amb reserves d'aigua, o bé, si des d'un principi es decideix treballar el sòl, doncs tot això es traduirà en un major desenvolupament dels arbres. Augmentar la densitat de plantació sol traduir-se en augmentar el percentatge d'arbres productors i disminuir el temps d'espera a la producció, però cal prevenir el tancament de les copes o la tofonera deixarà de produir abans. A nivell econòmic, densitats altes, rendibilitzen la superfície dedicada al cultiu e les hores d'alguns dels treballs de manteniment (el temps dedicat a segar o a passar una grada és el mateix independentment de la densitat; d'altres, com la poda, no).

A la truficultura tradicional les plantes es disposen en marcs regulars, habitualment 6x6 m o 7x7 m o bé irregulars, ajuntant les plantes dintre de la fila i augmentant la distància entre les files, 6x8 m, 5x7 m o inclús 4x10 m. Això afavoreix la col·locació del sistema de reg i les posteriors llaurades només entre les files. En aquest darrer cas les files solen disposar-se orientades Nord-Sud, per assegurar-se una insolació major.

Preparació del terreny i plantació

Els treballs de preparació del sòl es realitzen preferentment a l'estiu i tardor abans de la plantació. Qualsevol tipus de llaurada es realitzarà amb la maquinaria menys pesada possible i sobre sòl sec per tal d'evitar-ne la compactació. Allà on el terreny sembla favorable, però no hi ha un bon drenatge o hi ha sola de llaurada, podem realitzar un subsolat o llaurada per a trencar la zona compacta, sempre evitant voltejar i barrejar els horitzons. De la mateixa manera, els moviments de terres per a unir diferents bancals en un de sol solen retardar la producció de tòfones.

Inoculació en arbre adult

En una tofonera existeixen altres fongs que cohabiten amb la tòfona. A tots els boscos els bolets que hi apareixen quan aquest és jove no són les mateixes que quan el bosc envelleix. Existeix una successió temporal i sembla lògic que nosaltres puguem intervenir-hi ajustant-ne les condicions adequades. La tòfona, a més a més, és un fong que viu associat als arbres de certa edat i la seva inoculació en aquests arbres pot escurçar el temps d'espera a la producció. La posada a punt d'aquestes tècniques té una gran importància per a la regeneració i creació de noves tofoneres i per a la reinoculació de plantacions artificials que han deixat de produir la tòfona desitjada. No obstant, i amb l'estat actual d'aquestes tècniques, la conclusió és que és molt difícil micorizar amb tòfona negra arbres de certa edat que ja presentin les seves arrels colonitzades per d'altres fongs. Segons els nostres treballs, algunes espècies de plantes, com ara l'avellaner serien més susceptibles de micorizar-se en fases adultes que les alzines i els roures.

Recol·lecció

Per a buscar la tòfona s'utilitzen habitualment gossos ensinistrats. De forma més anecdòtica s'utilitzen porcs o la busca tradicional "a la mosca". Com ja contempla la legislació nacional es considera important no utilitzar, en l'extracció de tòfones eines no aptes, que suposen l'aixecament indiscriminat del sòl, tals como falç, rasclets, magalles, aixades i similars, en general, eines amb angle. Per el mateix motiu no s'haurien de llaurar ni cavar.

Els territoris tofoners de tòfona negra y tòfona d'estiu es trobem sobre sòls calcaris, generalment de baixa qualitat. Es tracte de zones destinades al cultiu associat a rendiments agrícoles baixos. Aquestes explotacions rurals depenen dels ajuts per al seu manteniment. El cultiu de la tòfona aporta independència de les subvencions, amb ingressos que poden triplicar els dels cultius tradicionals d'aquestes zones, i inclús, provocar un increment en el valor de la terra de cultiu de les regions on es desenvolupa la truficultura.

El preu de la tòfona negra al nostre país, es molt variable en funció de sies tracta d'una bona campanya (amb tòfona abundant) o no. La demanda de tòfona s'ajusta als models tradicionals on els augments de la producció suposen una disminució dels preus. La tòfona es paga al recol·lector entre 200-850 EUR/kg. Habitualment una mica menys de la meitat per la tòfona d'hivern en una mateixa campanya. El preu de la tòfona d'estiu al recol·lector està entre 35-80 EUR/kg.

Rendibilitat de la tòfona

Establir unes produccions mitjanes en plantacions artificials és complex. Existeixen referències de que un sol cremat pot arribar a produir 10 kg de tòfones i d'altres amb produccions de 200 kg/ha/any en una plantació de roures micorrizats amb tòfona negra. De la mateixa manera existeixen plantacions que mai arriben a produir per diversos motius.

Produccions de referència en funció de la qualitat de la plantació

15,00 € (Ports: 6,00 € *)