El bioma marí

Les regions marines cobreixen al voltant de tres quartes parts de la superfície de la Terra i inclouen oceans, esculls coral·lins, i estuaris. Les algues marines subministren molt de l'oxigen de la Terra i fixen una quantitat enorme de diòxid de carboni atmosfèric. L'evaporació de l'aigua de mar proporciona aigua de pluja per a les masses continentals.

Oceans

Són el més gran de tots els ecosistemes. Són masses molt grosses d'aigua que dominen la superfície de la Terra. Com els llacs i pantans, les regions oceàniques estan separades per zones: marea, pelàgica, abissal, i bentos. Les quatre zones tenen una gran diversitat d'espècies. Hi ha qui diu que l'oceà conté la diversitat més rica d'espècies tot i que conté menys espècies que a les masses continentals.

La zona de marea és on toca l'oceà la terra, de vegades se submergeix i d'altres es descobreix, a causa d'això les comunitats estan canviant constantment. En costes de roques la zona s'estratifica verticalment. On arriben només les marees més altes només  hi ha unes quantes espècies d'algues i mol·luscs, mentre que en les àrees normalment submergides durant plenamar, hi ha una varietat més diversa d'algues i animals petits, com cargols herbívors, crancs, estrelles de mar, i peixos petits. En el fons de la zona de marea que només està exposat durant les marees més baixes, hi trobem invertebrats, peixos, i algues. La zona de marea en costes més sorrenques no està tan estratificada com en les àrees rocoses, les ones fan fang i sorra que es mou constantment, molt poques algues i les plantes poden establir-s'hi i la fauna inclou cucs, cloïsses, crustacis depredadors, crancs, etc.

La zona del bentos és l'àrea per sota la zona pelàgica, però no inclou les parts més profundes de l'oceà. El fons d'aquesta zona consta de sorra, i organismes morts. Aquí la temperatura disminueix amb l'augment de la profunditat cap a la zona abissal, ja que la llum no pot penetrar a través de l'aigua més profunda. La flora està representada principalment per algues mentre que la fauna, ja que és molt ric de nutrients, inclou tot tipus de bacteris, fongs, esponges, anèmones de mar, cucs, estrelles de mar, i peixos.

L'oceà profund és la zona abissal. L'aigua en aquesta regió està molt freda (al voltant de 3 ° C), la pressió és molt alta, i el contingut d'oxigen també, però els nutrients són escassos. La zona abissal és el suport a moltes espècies d'invertebrats i peixos. Les dorsals oceàniques tenen sovint respiradors hidrotermals i  es troben a les zones abissals al llarg dels fons dels d'oceans. Els bacteris químico-sintàtics creixen prop d'aquests respiradors a causa de les quantitats grans de sulfur d'hidrogen i altres minerals que emeten. Aquests bacteris són el començament de la cadena tròfica ja que són menjats per invertebrats i peixos.

Esculls coral·lins

Els esculls coral·lins es distribueixen àmpliament en aigües poc profundes i calentes. Es poden trobar com barreres al llarg dels continents (p. ex., el Great Barrier Reef a Austràlia). Els organismes dominants en els esculls coral·lins són bàsicament coralls. Aquests organismes consten tant d'algues (zooanthellae) com de teixits de pòlips. Les aigües d'esculls tendeixen a ser nutritivament pobres, els coralls obtenen nutrients a través de les algues mitjançant fotosíntesi i també pel plàncton de l'aigua. A més a més de coralls, les faunes inclouen unes quantes espècies de microorganismes, invertebrats, peixos, garotes, pops, i estrelles de mar.

Estuaris

Els estuaris són àrees on els corrents d'aigua dolça o els rius es fusionen amb l'oceà. Aquesta mescla d'aigües amb tantes concentracions de sal diferents creen un ecosistema molt interessant i únic. Trobem microflora com algues, i macroflora, com algues, herbes de pantà, i arbres de mangles (només als tròpics). En els estuaris la fauna que hi trobem és diversa, cucs, ostres, crancs, etc.