Les malalties més freqüentment provocades per l'atac de fongs són:

• Mildius

Els primers símptomes que apareixen a les fulles són unes taques de color groc, seguides per l’aparició a l’anvers de la fulla d’una pols blanca. Els atacs forts provoquen la dessecació parcial o total de les fulles que adquireixen una tonalitat vermella i poden arribar a caure. Aquesta malaltia és provocada pel fong de desenvolupament intern Plasmopara viticola. Perquè es desenvolupi la malaltia s’han de donar unes condicions necessàries com són l’aparició d’espores (són les estructures reproductores del fong), una pluja intensa que deixi les fulles mullades com a mínim durant 10 hores, l’aparició de brots amb un mínim de 10 centímetres de llarg i temperatures mitjanes superiors a 12 ºC. Es pot tractar amb Fungicida Polivalent, Bayleton CA i Fungicida Coníferes i Gespa.

• Oïdi

Les primeres referències de l’oïdi es deuen a Theophrastus (300 anys aC.), qui descobrí aquesta malaltia en el roser, tot i que el primer nom específic d’un oïdi com a organisme es deu a Linné, que li va donar el nom binomial de Mucor erysiphe. L’oïdi és probablement la malaltia més àmpliament distribuïda pels jardins.

Apareix com una pols blanca sobre les fulles, els brots i també sobre els fruits. Les fulles es tornen de color groc i acaben assecant-se. En flors és menys comú. Algunes plantes són més sensibles que d’altres a patir atacs d’oïdi, com són el roser, l’evònim, el gerani, els crisantems, la begònia, etc. Però quasi totes les plantes poden patir el seu atac si es donen les condicions favorables: Primaveres humides (70-80% d’humitat) i temperatures suaus. Desapareix a l’estiu si les temperatures superen els 35 ºC, podent tornar a aparèixer a la tardor. Afecta més les plantes d’ombra que les de sol, ja que la mateixa exposició pot ser suficient perquè desaparegui. Per tal de prevenir l’atac, cal arrencar les males herbes del jardí, ja que són portadores de fongs que poden passar a la planta i danyar-la. Cal eliminar les fulles i les parts afectades. Es pot tractar amb Fungicida contra Oïdi, Fungicida Polivalent i Bayleton CA.

• Rovell

El rovell és una malaltia produïda pel fong Phragmidium mucronatum. Es caracteritza per la presència d’erupcions més o menys globoses, que trenquen l’epidermis de l’anvers de les fulles donant una tonalitat groguenca-taronjada. La seva mida oscil·la entre 0,5 i 1 mm. En condicions favorables, d’aquestes erupcions s’alliberen les espores (són les estructures reproductores o especialitzades per a la propagació del fong, que consten d’una o diverses cèl·lules) de color groc, que durant la primavera són portades pel vent infectant altres fulles sanes. La pluja i l’excés de reg són factors afavoridors d’aquest procés infecciós, especialment en llocs ombrívols i amb poca circulació d’aire on la humitat ambiental es conserva. El resultat d’aquesta malaltia és una disminució de la brotació i de la floració, ja que el fong s’alimenta dels nutrients necessaris per la planta. Normalment, l’atac comença a la base de les branques i avança cap a les puntes. Per prevenir la malaltia és important:  Evitar l’embassament d’aigua, controlar les males herbes, mantenir una bona ventilació, efectuar una poda sanitària i cremar les parts tallades. Es pot tractar amb Fungicida contra el rovell, Fungicida Polivalent i Bayleton CA i Triple Acció. 

Podeu encarregar els articles que necessiteu de manera ràpida i còmoda directament a la botiga on-line de l'alzinar, www.jardinitis.com: