Ciutat Verda - Conclusions 2n. Congrés Europeu

Actualment, en els entorns urbans, es demanden espais verds de qualitat

“Volem saber més sobre la funció social i les prestacions socioambientals del verd” va anunciar Imma Mayol, Segona Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

Deixar de ser vianants per ser ciutadans, és una de les idees de millora dels usos en les proporcions dels vials a la ciutat. En el cas de Vitòria s’han proposat models d’organització de tràfic que permetin pensar en usos en un 70% per vianants i 30% en cotxes
 
Segons Francesc Muñoz, en la banalització urbana el paisatge ha perdut contingut moral. Els nous amos són la imatge, la seguretat i l’oci

“L’espai verd és un dels elements restauradors del psíquic del ciutadà”, diu el sociòleg J.A. Corraliza

Recentment a Barcelona s’ha celebrat el 2n Congrés Europeu Ciutat Verda inaugurat per l’Honorable Sr. Joaquim Llena, Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i Jordi Sargatal, Director de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya. L’acte va ser presentat per l’Il·lm Sr. Jordi Ludevid, Degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Actualment, en els entorns urbans, existeix una demanda d’espais de qualitat i com va dir el Conseller Llena “el 90% de la població està preocupada per la degradació de l’espai natural i l’urbà”.

A la presentació del catàleg del 2n Congrés Ciutat Verda distribuït als prop de 200 congressistes assistents, el Molt Honorable Sr. José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya diu que “incorporar els espais verds en un urbanisme equilibrat en tots els seus àmbits i nivells ajuda a viure, treballar i gaudir d’un entorn més amable i saludable”.

“Volem saber més de la funció social i de les prestacions socioambientals del verd” va anunciar l’Il·lma Sra. Imma Mayol, Segona Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Mayol, que és responsable de l’important àrea municipal a Barcelona de Parcs i Jardins, va explicar, durant la clausura del congrés, que un estudi dels 69 parcs de Barcelona indica que “el 80% de les persones un cop a l’any van a un parc” i que avui es fan noves reflexions de l’ús dels parcs urbans a la capital catalana. “Volem que el verd formi part de l’estructuració dels projectes d’urbanisme a la ciutat de Barcelona i també incorporar la funcionalitat social”, va explicar l’Il·lma Sra Imma Mayol en acomiadar el 2n Congrés Europeu Ciutat Verda.

Les sessions del 2n Congrés Europeu Ciutat Verda.

Durant l’acte de clausura del Congrés, el portaveu del Comitè Organitzador el biòleg, Josep Selga va fer un repàs del contingut de les sessions entre ponents i congressistes. Part d’aquesta intervenció són els reculls que es destaquen a continuació.

En la conferencia inicial del congrés, Salvador Rueda, Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, va explicar el nou concepte del confort urbà, que enriqueix l’anàlisi de la ciutat introduint variables associades a la realitat física, al nivell d’atracció a la fisiologia humana i de l’atracció de l’espai públic ben gestionat, per la habitabilitat de les persones a les ciutats. “Deixar de ser vianants per ser ciutadans”, és una de les idees de la seva presentació en la que va parlar de millores en els usos de les proporcions dels vials a la ciutat, un 76% per cotxes i 24% pels vianants. En el cas de Vitòria s’ha proposat models d’organització de tràfic de vehicles amb una reordenació a superilles que permeti pensar en usos del 70% per vianants i 30% en cotxes.

El doctor en Biologia Carles Castell explicà l’evolució conceptual de l’anàlisi del territori, en el cas de les 100.000 hectàrees i 100 municipis que gestiona la Diputació de Barcelona, les taques o espais a protegir i corregir, els corredors verds i un nou concepte d’un verd en xarxa. Qualsevol gestió del territori ha de sorgir d’una visió de sistema. “El Mediterrani és un mosaic de paisatges, o millor dit, un trencadís”.

Francesc Muñoz citava l’urbanalització, una paraula que fa referència als mecanismes de repetició i simplificació de paisatges urbans a arreu del món. Francesc Muñoz, Doctor en Geografia de la UAB va fer al·lusió al concepte de marques per les ciutats contemplades a escala global, destacant la pèrdua d’identitat, diversitat, riquesa i realitat en alguns casos. “Qui són el nous Déus?”. La resposta es troba en: 1) la imatge, 2) la seguretat, 3) l’oci... Com a conclusió s’observa que “El paisatge ha perdut contingut cultural”, explica Muñoz. El ponent va esdevenir per als congressistes un clar observador de la realitat en la que viuen els decisors públics sobre l’urbanisme d’avui.

La participació de l’arquitecta Izaskun Chinchilla va servir per explicar l’encàrrec de 1.800 habitatges (en fase d’execució) en una urbanització a Hellín, Albacete a la tercera línia de costa, a més de 70 km. del litoral de Múrcia mitjançant autovies. Chinchilla va relatar l’encàrrec, la proposta, el compromís col·lectiu i el contracte com a aspectes necessaris per què es vinculin totes les parts implicades amb un únic objectiu comú. En aquest cas l’arquitecta va destacar que entre propietat i equip redactor del projecte, “el contracte per la natura” és un compromís col·lectiu signat per constructors, venedors immobiliaris, empreses sub-contractistes, capital o promotors i administracions públiques, per desenvolupar un projecte en el que “el procés de disseny parteix del verd i va cap al urbanisme i l’habitatge”. El projecte que es farà a Hellín es tracta d’una urbanització per turisme residencial de llarga durada i entre d’altres característiques estratègiques existeix la de competir amb altres urbanitzacions “amb camp de golf” en un espai d’uns 30 km a la rodona.

J. A. Corraliza és sociòleg i Doctor en Psicologia a la Universidad de Madrid i actualment investiga la percepció del paisatge, la natura urbana i els impactes emocionals sobre els ciutadans. “L’espai verd esdevé un dels elements restauradors del psíquic i el benestar del ciutadà”, diu Corraliza. A més afegeix que ”l’estima pública envers un espai verd és un aval pel seu èxit i per a la seva integració equilibrada en el conjunt de la trama urbana. De la qualitat dels espais verds depèn, en gran mesura, la qualitat ambiental d’una ciutat i el seu grau de cohesió social i territorial”.

Frederic Ximeno, Director General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat va destacar, en aquest congrés, que abans del disseny cal reflexió prèvia que parteixi de l’anàlisi de les preexistències i de les dinàmiques que actuen en el territori a fi de poder planificar, “no només cal innovar en el disseny sinó també cal innovar en la concepció i anàlisi de les necessitats”, i que en un marc com el de la Ciutat Verda tingui valor la proposta de cooperació entre les organitzacions administratives, l’acadèmia, empreses i mitjans de comunicació per configurar posicions i funcions territorials de la xarxa de verds urbans a Catalunya.

La Ciutat Verda i les Expectatives dels Ciutadans

La multidisciplinaritat és una de les característiques principals dels congressos Ciutat Verda i en l’edició d’aquest any hi ha hagut la intenció d’entreveure com compaginar la idea de Ciutat Verda amb l’estalvi d’aigua i el canvi climàtic. Els participants a la taula rodona, moderada per Pere Montaña, Arquitecte i coordinador de l’àrea de Planificació Urbanística i Territori de l’Ajuntament de Terrassa així com coordinador tècnic de les ciutats de l’arc Metropolità, varen ser, Carme Hilario, Ajuntament de Badalona, Josep Mª Trias d’Agriplant Vivers i el comunicador i meteoròleg, Alfred Rodríguez Picó. Aquesta taula rodona va servir per identificar i explicar la cooperació que actua entre el disseny, gestió i funcionament dels espais verds d’una ciutat. Es van analitzar paràmetres de climatologia, sostenibilitat, medi ambient, manteniment i les expectatives de Ciutat Verda dels ciutadans.

El llibre “El Verd Urbà: Com i Perquè?” i el sopar de premis X+Verd

En el marc del Congrés es va portar a terme també la presentació del llibre “El Verd Urbà: Com i Perquè? Un Manual de Ciutat Verda” impulsat per la Fundació Territori i Paisatge i coordinat X+Verd (Per Més Verd). Aquesta monografia té com a objectiu donar a conèixer quines són les bases, criteris de creació i manteniment dels espais verds públics perquè decisors polítics i directius impulsin la seva qualitat i perdurabilitat. En aquest acte, presentat pel Sr. Xavier Martínez, autor del pròleg, biòleg i professor de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, es va entregar un exemplar del llibre i va estar obert al públic en general. Els autors són: Salvador Rueda (Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona), Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona), Enric Batlle (Batlle i Roig Arquitectes), José Antonio Corraliza (Universitat Autònoma de Madrid).

D’altra banda, la nit del dia 23 va tenir lloc, en un emplaçament privilegiat com és el l’Hotel Eurostars Grand Marina del World Trade Center de Barcelona, el sopar dels Premis X+Verd 2007 on es donaren a conèixer els premiats en cada categoria.

La Cittaslow

Que comporta ser un municipi amb l’etiqueta “cittaslow”? “Per molt que potenciem la qualitat de ser més tranquils no es pot fer res sense la complicitat del ciutadà” va concloure Rafaella Grana després d’exposar el moviment “cittaslow” del que actualment en són membres les ciutats catalanes de Begur, Pals i Palafrugell i un altre petit grup tenen presentada la candidatura. La ponència de la senyora Grana es va centrar a la ciutat italiana de San Miniato.

Sessions Ciutat Verda: Europa, Espanya i Catalunya

Si parlem de l’elevada qualitat de vida, Girona destaca per davant de moltes de les altres ciutats del territori català. La dinamització del Barri Vell contempla la potenciació de l’activitat comercial veïnal per evitar la tematització; la pèrdua de l’espai agrícola i de l’activitat agrícola s’intenta compensar amb “acords de custodia”; l’experiència de les Hortes de Santa Eugènia il·lustra la potencialitat que tenen aquest tipus d’iniciatives, i a diferents escales i àmbits on es relacionen actuacions que contribueixen a fer de Girona una ciutat amb qualitat de vida:

• El Manual de bones pràctiques en la redacció dels projectes d’urbanització.

• Pla de continuïtat dels espais lliures.

• Pla verd, una web de gestió.

• Pla especial de protecció del patrimoni que inclou els arbres i les arbredes singulars.

• L’anella verda.

Però per davant de tot “la primera mesura és el control del creixement”.
 

En les sessions de Ciutat Verda per destacar les opinions que en el últims 10 anys apareix una nova valorització de la naturalització dels espais urbans, on “la vegetació és un autèntic material de construcció”, les va presentar Jaume Busquets, Subdirector de Paisatge i Acció Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Pere Sala de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Van consistir d’una taula rodona, amb la participació de Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró i President Delegat de la Diputació de Barcelona de Medi Ambient, Richard Elelman Regidor de l'Àrea de Medi Natural i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Figueres i Ernest Paris, Regidor de Medi Ambient de Reus. En el cas d’una ciutat espanyola Teresa Temiño, regidora de Promoció Industrial, Medi Ambient i Sanitat de l’Ajuntament de Burgos va presentar l’exemple d’urbanisme verd com a voluntat de mantenir la qualitat d’una ciutat que ha sabut integrar els seus recursos naturals dins de la trama urbana. El percentatge de zona verda per habitant dins de l’àmbit urbà és de 72,82 m2/habitant, esdevé un dels més elevats tenint en compte que la recomanació de la OMS és de 10 m2/habitant.

D’aquest cas, també resulta una dada molt interessant el percentatge d’accés a les zones verdes i als serveis bàsics en un radi de 300 metres. La zona urbana de Burgos presenta un 95% d’accés a les zones verdes. També es té especial interès en la implicació dels ciutadans i per això es fan campanyes de difusió mediambiental amb “L’objectiu principal és mantenir la qualitat de vida heretada. El paisatge és cultura”.

Els festivals de jardineria i paisatgisme d’Alemanya, IGA i BUGA van posar el punt i final de les ponències d’aquest 2n Congrés Europeu Ciutat Verda. Sebastian Emunds com a Cap Executiu de Deutsche Bundesgartenschau Gesellschaft i membre del consell de directors de IGA Hamburg 2013, explicava aquest esdeveniment únic a tot el món i exemple a seguir a tothom que té lloc entre els mesos d’abril i octubre cada dos anys. IGA i BUGA tenen com a objectiu rehabilitar, restaurar o transformar zones del país degradades on fins i tot si fa difícil l’existència de la vida vegetal. La finalitat és deixar com a herència un parc urbà durador per a una millor qualitat de vida, així com una imatge de qualitat i permanència, que són resultat d’una bona estructura i clara guia d’actuacions financeres i econòmiques, on en molts casos es sobrepassen els 10 anys de treball conjunt.
 

Reus, 30 d’octubre de 2007