Restauració Paisatgística a Arenys

L'Alzinar està duent a terme la Restauració dels antics jardins de Can Quintana-Hort del Bisbe a Arenys de Mar.

A continuació, podeu consultar l'Estudi de Restauració Paisatgística i els criteris d'actuació acordats amb l'Ajuntament.

1.- DESCRIPCIÓ DE LA VEGETACIÓ POTENCIAL

Els condicionants climàtics de la zona, que ofereixen uns estius calorosos i especialment eixuts, i l’altitud a la que es troba l’espai a recuperar, situat en un rang aproximat entre els 0 i els 100 metres fan preveure que la vegetació potencial que caldria esperar dominant gran part del paisatge del terme fos en termes generals i sense considerar l’efecte de la pressió antròpica sobre el territori, la comunitat vegetal típica de la terra baixa mediterrània (entre 0 i 600 metres d’altitud): l’alzinar litoral o també conegut com a alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).

Aquest bosc escleròfil·le, poc representat actualment a Arenys de Mar, estaria integrat per un elevat nombre d’espècies vegetals, totes elles perfectament adaptades a les complexes condicions del clima mediterrani, que conformarien en el seu conjunt una coberta molt densa i a voltes pràcticament impenetrable. De fet, l’alzinar està considerat com l’expressió de màxima exuberància oferta per la vegetació mediterrània (R. Folch, 1981).

Es tracta d’un bosc molt dens dominat per espècies de fulla perenne i escleròfil·la, amb diversos estrats, arbori, arbustiu alt, arbustiu baix, lianoide, herbaci alt i baix i muscinal, proporcionant-li un aspecte ombrívol i una estructura complexa i densa en la qual es troba una elevada diversitat d’espècies.

L’estrat arbori de l’alzinar litoral, discretament alt (10-15 metres), està dominat de manera pràcticament monospecífica per l’alzina (Quercus ilex subsp. ilex), l’arbre autòcton per excel·lència de la regió, caracteritzat per les fulles amples i peludes al revers i glans petites i amargues. En el sotabosc, l’alzinar acull un important nombre d’espècies vegetals distribuïdes a grans trets en dos nivells arbustius: l’arbustiu alt, amb arbusts d’alçades compreses entre els 2 i 3 metres, com ara el propi marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phillyrea latifolia), l’arboç (Arbutus unedo), el matabou (Bupleurum fruticosum), el bruc boal (Erica arborea) o el llentiscle (Pistacia lentiscus); i l’arbustiu baix, amb plantes que no acostumen a superar el metre i mig d’alçada, com ara el galzeran (Ruscus aculeatus), l’esparreguera (Asparagus acutifolius) o la rogeta (Rubia peregrina).

A banda de l’alzina i del seu dens sotabosc, l’alzinar litoral també es caracteritza per la presència de diverses lianes, com ara l’arítjol (Smilax aspera), la vidiella (Clematis flammula), l’heura (Hedera helix) o el lligabosc (Lonicera implexa), que, gràcies a les seves particularitats i a la seva tendència a reptar a la recerca de la llum, contribueixen a entrelligar els diferents estrats vegetals d’aquest bosc i a fer-lo difícilment penetrable.

En relació a l’estrat herbaci, cal dir que aquest és pràcticament inexistent, atès que la gran presència de plantes en els altres estrats dificulta que la llum arriba fins al terra de l’alzinar i que, per tant, s’hi pugui desenvolupar una certa coberta herbàcia. En qualsevol cas, s’hi acostuma a trobar la falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris), i en llocs especialment humits i frescals també la viola boscana (Viola alba).

En termes generals, es pot dir que l’ambient dins de l’alzinar litoral és més aviat fresc i humit a causa de la gran densitat vegetal descrita, sempre tenint en compte, però, les limitacions que imposa el clima mediterrani altament rigorós en el període estival.

2.- DESCRIPCIÓ DE LA VEGETACIÓ ACTUAL

Actualment i a conseqüència de la pressió antròpica, l’àrea estudiada presenta un estadi intermig de successió cap a l’alzinar litoral descrit. Es tracta d’una brolla majoritàriament herbàcia i arbustiva d’Alyssum maritimum (caps blancs), Foeniculum vulgare (fonoll), Phyllirea latifolia (aladern de fulla estreta), amb un estrat arbori desigual de Quercus ilex (alzina), Ceratonia siliqua (garrofer) i Pinus halepensis (pi blanc).

Presenta talusos sorrencs on s’hi desenvolupa de forma natura una varietat de Cynodon dactylon (grama fina) i Sedum sediforme (crespinell).

Des del Cementir, trobem primer un espai amb un exemplar centenari de garrofer. A partir d’aquí s’obre un camí entre la brolla descrita que arriba fins a una esplanada oberta i desprotegida des d’on s’accedeix als jardins de l’Hort del Bisbe, molt arbrats i ombrívol on predominen exemplars de Quercus ilex, Arbutus unedo (arboç) i vàries coníferes, així com un molt desenvolupat estrat arbustiu de Rhamnus alaternus (aladern), Phyllirea latifolia (aladern de fulla estreta), Viburnum tinus (marfull) i altres espècies introduïdes com Pitosporum tobira. Trobem també espècies pròpies de jardineria que s’han introduït històricament arribant fins l’actualitat. Entre aquestes destaquen els Agapanthus africanus i la Yuca elephantipes. Aquest espai de bosc s’obre a una àrea que connecta amb el pavelló esportiu poc arbrada i amb uns parterres de gespa a recuperar i una antiga font.

3.- USOS

Es tracta d’un espai força transitat, ja que connecta zones del municipi com el Cementiri i el Pavelló, així com escoles i urbanitzacions noves amb el poble. Es tracta d’afavorir el pas de veïns i passejants per l’interior d’aquesta àrea. Per tal d’aconseguir-ho s’ha de garantir que sigui un espai tranquil, net i obert.

Com que es tracta d’un espai amb un interès natural propi, es pretén afavorir la vegetació autòctona amb una sèrie d’actuacions periòdiques de neteja selectiva i replantació. S’afavoriran les espècies que s’adaptin millor i, entre aquestes, les que tinguin un valor naturalístic, estètic o cultural. S’afavoriran espècies tapissants com el Sedum sediforme i el Cynodon dactylon per tal de reduir la superfície vista de sorra, així com espècies aromàtiques o de floració abundant com el Rosmarinus officinalis (romaní), el Thymus vulgare (farigola), la Santolina chamaecyparissus (espernallac), la Lonicera implexa (lligabosc) o l’Spartum junceum (ginesta) per tal que s’estableixi una interacció entre la vegetació i els passejants. Aquesta voluntat de restauració paisatgística s’hauria de recolzar amb algunes accions divultatives en l’àmbit municipal, ja sigui a través de les escoles, la comunicació pròpia del parc o de l’Ajuntament.

Es recomana la instal.lació de cartells explicatius de les espècies més representatives de l’estrat arbori i arbustiu (alzina, pi blanc, arboç, aladern, garrofer, etc.).

S’ha observat la presència d’ocells. Es contempla la possibilitat d’instal.lar caixes niu de formigó pintat professionals i recomenades per la Societat Espanyola d’Ornitologia per afavorir l’establiment i nidificació de determinades espècies. Aquestes caixes són específiques per a  mallerengues, pit-roig, pardals o fins i tot mussols. Aquesta acció podria anar acompanyada d’una tasca de comunicació com un plafó.

Per tal d’afavorir el caràcter d’àrea de descans més que de pas, es recomana la instal.lació de bancs a les dues àrees amb ombra als 2 accessos del parc.

4.- ACCESSOS I CAMINS

Els accessos a la zona verda estan limitats per l’orografia del terreny i es concentren a un costat i a l’altre del parc. A causa de la disposició del terreny i de l’ús que se n’ha estat fent fins ara, podem concloure que tant els accessos a l’espai com els camins que hi ha en el seu interior són principalment de pas de vianants que l’atravessen.  És per això que, sense deixar de donar aquest ús de comunicació de dues zones del municipi, es buscarà l’aprofitament del gran espai que comprèn per fer-hi zones aptes per al passeig, per la contemplació de la natura, i per al descans i la tranquil·litat dels usuaris de l’espai amb un traçat de camins adequat.

En la restauració de l’espai s’intentarà respectar al màxim l’ografia existent. Seguint doncs aquest principi, es mantindrà el camí principal que ja està definit i que seguirà fent la funció d’eix vetebrador del parc alhora que serà la principal via de pas. Des d’aquest camí vertebrador en sortiran els camins adjacents que es definiran respectant la vegetació actual. D’aquesta manera, a la zona més ampla situada més a la vora del Cementiri, es crearà un camí a la part més alta, a la vora tanca perimetral amb varis ramals que en sortiran fins al camí principal. Cap al costat més baix del mateix espai també es proposa un camí que surti del principal a la vora de l’entrada i que el torni a trobar quan l’espai s’estreny. Varis camins secundaris uniran aquest camí de baix amb el principal, de manera que quedin definides unes illes entre els camins que contindran la vegetació.

Tindrem doncs, aquesta zona més ampla del parc atrevessada per camins que limitaran els espais amb vegetació però que en cap cas no definiran espècies concretes, sinó que es farà un plantació seguint l’existent i la que es dóna a la natura. Els canims només seran per facilitar el passejos del públic, es buscaran traçats amb pendents suaus i el paviment serà el mateix sauló net del terreny. Els límits laterals del camins no es marcaran de cap altra manera que amb el nivell del terreny, assemblant-se així a  l’aspecte dels camins que ja hi ha, els quals l’erosió ha dibuixat més enfonsats a la muntanya.

Els accessos al parc s’enjardinaran amb espècies vegetals de certa mida que marcaran l’entrada al recinte. Es plantaran de manera que facin una certa pantalla visual de manera que un cop  a l’interior un es vegi envoltat de verd. Els paviments de les entrades, així com el dels camins també serà el mateix sauló del terreny net d’herbes.

A l’interior del recinte trobem varis espais amplis dels quals se n’enjardinerà el perímetre, sebretot si és el límit del parc de manera que també faci un efecte per al visitant d’estar al mig de la natura sense veure-hi més enllà, a excepció dels punt on cal preservar la vista del mar o del paisatge. Aquests espais es dotaran de bancs i mobiliari urbà per facilitar l’estada dels visitants.

5.- ACCIONS A EMPRENDRE

• Sanejament i neteja selectiva manual. Eliminació de gramínies de port alt i plantes seques. Neteja a fons de brossa i deixalles. Desherbat de camins. Poda selectiva de branques seuques, mortes, trencades o baixes.
•  Neteja i control d’espècies a conservar com Quercus ilex, Arbutus unedo (arboç), Rhamnus alaternus (aladern), Viburnum tinus (marfull), Phyllirea latifolia (aladern de fulla estreta), Ceratonia siliqua (garrofer) i Pinus halepensis (pi blanc), Alyssum maritimum (caps blancs), Asparagus acutifolius (esparreguera), Foeniculum vulgare (fonoll), Cynodon dactylon (grama fina) i Sedum sediforme (crespinell).
• Introducció/plantació de planta autòctona o al.làctona amb un interès cultural i/o estètic. Destaquem les espècies més significatives: Quercus ilex (alzina), Arbutus unedo (arboç), Rhamnus alaternus (aladern), Viburnum tinus (marfull), Phyllirea latifolia (aladern de fulla estreta), Ceratonia siliqua (garrofer), Olea europaea (olivera) o Cupressus sempervirens (xipré), Punica granatum (magraner) i  Ficus carica (figuera) en l’estrat arbori,  Myrtus comunis (murtra), Pistacea lentiscus (llentiscle), Spartum junceum (ginesta), Rosmarinus officinalis (romaní), Thymus vulgare (farigola), Santolina chamaecyparissus (espernallac), Crataegus monogyna (arç blanc) i Dorycnium hirsutum entre l’estrat arbustiu, Lonicera implexa (lligabosc), Hedaera helix (heura), Clematis vitalva,  Smilax aspera (arítjol) i Rubia peregrina (rogeta) entre les enfiladisses i Alyssum maritimum (caps blancs), Foeniculum vulgare (fonoll), Sedum sediforme (crespinell), Vinca major i Cynodon dactylon (grama fina) en l’estrat herbaci i tapissants.
• Eixamplat i adequció de camins existents i construcció de nous camins.
• Plantació d’arbres i grups d’arbustos i enfiladisses per a l’ocultació total de filats metàl.lics i murs.
• Creació d’una àrea de descans d’ombra amb bancs. Elaboració de 2 plans en l’espai adjacent al cementiri amb un accés amb 2 esglaons de fusta de pi entre amdbós, plantació d’una tanca de Myrtus comunis a continuació de l’actual tanca de Nerium oleander i estesa de grava.
• Creació d’una àrea de descans amb bancs a l’entrada dels jardins de l’Hort del Bisbe pel costat del pavelló a l’indret on ja n’hi havia hagut una en l’enjardinament anterior.
• Col.locació de caixes niu per a la nidificació d’ocells.
• Col.locació de cartells informatius amb el nom de parc, recordatoris de neteja pels propietaris de gossos (molt freqüents), indicació de camins, etc. Així mateix es recomana la col.locació de cartells explicatius d’espècies vegetals, així com d’un plafó indicatiu de la fauna a observar.
• Col.locació de mobiliari urbà consistent en bancs a les dues àrees esmentades i papereres.

6.- ANNEXOS

6.1.- Llistat d’espècies típiques de la comunitat de l’alzinar mediterrani litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)

6.2.- Fauna avícola observada al Maresme

Taula 1. Espècies d’ocells presents a la comarca del Maresme