ARBRES

Nom científic

Nom comú

Autòctona/

al·lòctona

Perenne/

caduca

Comentaris

Ailanthus

altissima

Ailant

al

C

Encara que originari de la

Xina, creix espontàniament

a les voreres de les

carreteres i solars urbans.

Tolera molt bé la

contaminació.

Arbutus unedo

Arboç

au

P

Fulles verd fosc. Fruits

vermells o color taronja,

comestibles i molt

llampants..

Celtis australis

Lledoner

au

C

Escorça molt llisa de color

gris. Fulles lanceolades, de

vores finament dentades.

Excel·lent per plantar als

passeigs

Ceratonia

siliqua

Garrofer

au

P

No suporta les glaçades. Els

fruits –grans llegums, de

color marró vermellenc i molt

rics en sucre– han estat

emprats com a succedani de

la xocolata.

Cercis

siliquastrum

Arbre de l’amor

al

C

Floració espectacular que

cobreix les branques de

multitud de raïms de flors

rosades.

Cupressus

sempervirens

Xiprer

al

P

Alt i dret, de branques

properes al tronc i de

capçada estretament

fusiforme.

Elaeagnus

angustifolia

Arbre del

paradís

al

C

Fulles alternes, d’un verd

grisenc a la cara superior,

esblanqueïdes i com

argentades a la cara inferior.

Ficus carica

Figuera

au

C

Fulles molt grans, peludes i

aspres al tacte,

ordinàriament amb lòbuls

grans i de punta arrodonida.

En el nostre país en

perduren races locals que

cal conservar.

Juniperus

communis

Ginebre

au

P

Fulles petites, linears i

punxants, amb una banda

esblanqueïda tot al llarg de

la cara superior.

Juniperus

oxycedrus

Ginebró

au

P

Fulles semblants a les de

l’espècie anterior, però amb

dues bandes esblanqueïdes,

separades per una ratlla

intermèdia verda.

Laurus nobilis

Llorer

au

P

S’ha de plantar en zones

arrecerades. Fulles

aromàtiques i molt

emprades com a condiment.

Olea europaea

Olivera

au

P

Resisteix el fred intens, però

les glaçades incideixen

negativament en la

producció d’oliva.

Phoenix

dactylifera

Palmera de

dàtils

al

P

Resisteix poc les glaçades, i

és per això que es conrea

principalment a les zones

litorals.

Phoenix

canariensis

Palmera de

Canàries

al

P

Prefereix els ambients

càlids. Només resisteix

glaçades lleugeres.

Pinus

halepensis

Pi blanc

au

P

Tronc d’escorça cendrosa.

Fulles en forma d’agulla molt

fines i flexibles.

Pinus pinea

Pi pinyer

au

P

Pinyes grosses, amplament

ovoides i de color marró

vermellenc. Capçada densa,

generalment eixamplada i

aplatada en forma de parasol.

Punica

granatum

Magraner

al

C

Només viu en zones càlides.

Es planta preferiblement

aprop d'una paret orientada

al sud.

Quercus ilex

Alzina

au

P

Potser l’arbre més

representatiu de la

península Ibèrica. Els

exemplars adults tenen una

capçada espessa i

arrodonida.

Robinia

pseudoacacia

Robínia

al

C

Flors blanques, grosses,

nombroses i agrupades

formant raïms espessos i

penjants.

Schinus molle

Pebrer bord

al

P

Resisteix poc les glaçades.

Els seus fruits, de la mida

d’un gra de pebre i de color

rosa brillant, desprenen una

agradable olor de pebre

quan es trenquen.

Sophora

japonica

Acàcia del Japó

al

C

El fruit, un llegum, apareix

estrangulat entre llavor i

llavor, ço que li dóna un

aspecte peculiar

Tamarix gallica

Gatell

au

P

Arbre de branques llargues i

flexibles i diminutes fulles

disposades en forma

d’escates.

ARBUSTS

Nom científic

Nom comú

Autòctona/

al·lòctona

Perenne/

caduca

Comentaris

Atriplex halimus

Salat blanc

au

P

Resistent en terrenys de

forta salinitat.

Berberis

vulgaris

Coralet

au

C

Branques amb espines

fortes de color groguenc

que apareixen en grups de

tres o cinc.

Berberis

thunbergii

Coralet vermell

al

C

Fulles de color granat fosc,

que abans de caure es

tornen de vermell carmí.

Emprat sovint per crear

contrastos en les bardisses

mixtes.

Bupleurum

fruticosum

Matabou

au

P

Buxus

sempervirens

Boix

au

P

Encara que pot plantar-se

al sol, creix millor en llocs

ombrívols. Excel·lent per

formar bardisses, tant

retallades com lliures.

Cistus albidus

Estepa blanca

au

P

Fulles esblanqueïdes,

espessament peludes.

Flors rosa, grosses.

Cistus ladanifer

Estepa negra

au

P

Molt aromàtica. Amb una o

dues plantes n’hi ha prou

per difondre un perfum

intens per tot el jardí.

Cistus

laurifolius

Estepa borda

au

P

Cistus

salviifolius

Estepa borrera

au

P

Fulles petites, rugoses i

arrodonides..

Colutea

arborescens

Espantallops

au

C

Coronilla

glauca

Carolina

au

P

Floració molt cridanera.

Flors grogues i molt

oloroses. Fulles compostes

d’un verd blavós.

Crataegus

monogyna

Arç blanc

au

C

Chamaerops

humilis

Margalló

au

P

Grans fulles en forma de

ventall.

Ephedra fragilis

Candelers

au

Ephedra

nebrodensis

Efèdra major

au

Euonimus

japonicus

Evònim del

Japó

al

C

Excel·lent per formar

bardisses.

Halimium

atriplicifolium

au

P

Arbust platejat. Flors d’un

groc daurat.

Juniperus

oxycedrus

Càdec de mar

au

P

Lavandula

latifolia

Espígol

au

P

Molt aromàtica. Excel·lent

per obtenir rams de flors

seques..

Lavandula

stoechas

Cap d’ase

au

P

Ligustrum

vulgare

Ligustrum vulgare

Olivereta

au

P

Excel·lent per formar

bardisses, tant retallades

com lliures. Tolera la

contaminació i l’ombra.

Mahonia

aquifolium

Mahonia

al

P

Fulles lluents i verd fosc

que adquireixen tons

vermellosos a l’hivern

Myrtus

communis

Murta

au

P

Resisteix poc les glaçades.

Les fulles, aixafades,

desprenen una olor

deliciosa.

Nerium

oleander

Baladre

au

P

Ononis

fruticosa

Gavó fruticós

Phillyrea

latifolia

Fals aladern

au

P

Phlomis

purpurea

Ble de frare

au

P

Resisteix poc les glaçades.

Pistacia

lentiscus

Llentiscle

au

P

Pistacia

terebinthus

Arbre del pi

au

P

Pittosporum

tobira

Pitospor

japonès

al

P

Fulles lluents i flors

perfumades. Resisteix poc

les glaçades.

Rhamnus

alaternus

Aladern

au

P

Rhus coryaria

Sumac

au

C

Les fulles prenen colors

vermellosos a la tardor.

Rosmarinus

officinalis

Romaní

au

P

Molt aromàtic i verd.

Floreix tot l’any.

Ruscus

aculeatus

Galzeran

au

P

Flors petites, verdoses o

violàcies. Fruits rodons i

vermells.

Spartium

junceum

Ginesta

au

Branques amb aspecte de

jonc, verdes, no estriades i

gairebé sense fulles. Floració molt espectacular

d’un groc viu, olorosa.

Syringa

vulgaris

Lilà

al

C

Cridaners raïms de flors

blanques o liles. La seva

essència s’utilitza en

perfumeria.

Viburnum tinus

Marfull

au

P

Branques joves peludes,

sovint enrogides. Fulles

endurides, poc peludes i

ben verdes en totes dues

cares.

MATES

Nom científic

Nom comú

Autòctona/

al·lòctona

Perenne/

caduca

Comentaris

Artemisia

absinthium

Donzell

au

P

Fulles gris plata.

Dorycnium

pentaphyllum

Botja

d'escombres

au

P

Globularia

alypum

Globularia alypum

Foixarda

au

P

Resisteix malament les

glaçades fortes.

Halimium

umbellatum

Esteperola

umbel·lada

au

P

Fulles sempre verdes i flors

blanques

Lithodora

diffusa

Carrasquilla

blava

au

P

Fulles semblants a les del

romaní i petites flors

blavenques

Salvia

officinalis

Sàlvia

au

P

Fulles verd gris. Flors

atractives de color blau

porpra. S’utilitza com a

condiment culinari.

Santolina

chamaecyparis

Espernallac

au

P

Fulles gris plata i flors

groguenques.

Santolina

rosmarinifolia

Botonera

au

P

Capítols florals densos i

arrodonits, com botons

grocs.

Thymus

serpillum

Sèrpol

au

P

Herba medicinal d’excel·lent

aroma.

Thymus

vulgaris

Farigola

au

P

Molt aromàtica. Utilitzada

com a condiment i herba

medicinal.

LIANES

Bilderdykia

convolvulus

Polígon

trepador

al

C

A la tardor es cobreix de

llargues branques de petites

flors blanques. Molt vigorosa

i resistent.

Bougainvillea

spp.

Bugambilia

al

Sensibles a les glaçades.

Prosperen en zones càlides.

Clematis sp.

Vidalba

au

C

Poncelles i peduncles

florals, recoberts de pèls

fins.

Hedera helix

Heura

au

P

Molt atractiva per a la fauna

silvestre, especialment per a

ocells i insectes.

Jasminum

officinalis

Gessamí blanc

al

C

Flors blanques perfumades.

Prefereix llocs arrecerats. Pot arribar a 9 m d’altura

Lonicera spp.

Lligabosc

au

C

Flors blanques perfumades,

amb baies vermelles

brillants.

Partenocissus

quinquefolia

Trepadora de

Virgínia

al

C

A la tardor les fulles es

tornen d’un color vermellós.

Solanum

jasminoides

Morella

al

P

S’ha de plantar en zones

temperades, prop d’una part

orientada al sud. Flors

blanques o blaves.

Wisteria

sinensis

Glicina

al

C

Fa grans raïms penjants de

flors malves.