Paisatgisme - Espais verds sostenibles

RESTAURACIÓ I MILLORA DE L’ENTORN DE LES RIERES

L’ALZINAR LITORAL

La climatologia i l’orografia en molts dels municipis del Maresme defineixen una comunitat vegetal típica de la zona baixa mediterrània d’alzinar litoral també conegut com a alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale). Aquesta seria l’expressió màxima de la vegetació mediterrània, amb una gran varietat d’espècies de fulla perenne i esclerofil·la i un aspecte exuberant.

LES RIERES

En indrets amb particularitats ambientals concretes, les comunitats vegetals esperables són lleugerament diferents. Aquest és el cas dels ambients de ribera, que ressegueixen longitudinal- ment els cursos hidrològics superficials gràcies a la presència d’aigua i les condicions molt particulars que això comporta.

Cal tenir en compte doncs, que tot i que el clima general que domina aquests indrets és el mateix que el de la resta del territori adjacent, les plantes d’aquests ambients gaudeixen de la disponibilitat més o menys abundant d’aigua i també d’una determinada frescor ambiental, amb una conseqüent disminució de les condicions tèrmiques extremes especialment a l’estiu. Les comunitats biològiques associades a aquesta vegetació són de vital importància de cara a protegir les conques de les inundacions i sequeres i per garantir la qualitat de les aigües que hi circulin. És per tot això i per la funció de connectors biològics que fan aquests espais a causa de l’acció antròpica en molts terrenys propers, que la conservació hi és de vital importància.

Aquests connectors ecològics ofereixen múltiples funcions que beneficien el conjunt del territori. Algunes de les més destacades són les següents:

• Mantenir els fluxos d’energia i matèria a través dels sistemes naturals, fonamentals per a la seva permanència i evolució.

• Conservar poblacions i hàbitats superiors als mínims viables a partir de relligar i interconnectar altres espais preexistents, fet que contribueix a mantenir i incrementar la biodiversitat, a mantenir la relació entre diferents hàbitats i a evitar la degradació dels sistemes naturals.

• Atorgar als sistemes naturals d’una “assegurança de vida o de salut” davant de les incerteses polítiques, econòmiques i de canvi climàtic, així com davant de fenòmens catastròfics com ara el foc.

• Estructurar les vores dels nuclis urbans i garantir la seva correcta relació i integració amb els espais lliures periurbans.

• Reduir els efectes de les revingudes i de l’erosió fluvial.

A banda d’aquestes funcions de caire ecològic, els connectors biològics tenen també funcions molt interessants des del punt de vista social, tota vegada que contribueixen a incrementar la qualitat de vida dels municipis i a apropar la natura als nuclis habitats, atès que per a un gran nombre de ciutadans i ciutadanes esdevenen l’entorn natural més proper.

De la mateixa manera, els connectors poden esdevenir el marc de diverses activitats de coneixement i difusió dels valors de l’entorn natural, a través de l’establiment de diversos itineraris de natura i excursionisme amb la seva pertinent senyalització informativa. Així, cal insistir també en el seu potencial pedagògic i cultural.

AGENDA 21 LOCAL

Les auditories ambientals de molts municipis s’elaboren amb l’objectiu de ser un instrument bàsic de planificació per desenvolupar una política més sostenible, tenint en compte la utilització responsable dels recursos naturals i una gestió del territori que garanteixi un accés equitatiu a tots els ciutadans i la preservació per a les generacions futures.

Aquestes auditories poden engegar processos d’Agenda 21 local, de gran importància a nivell municipal que són el seu camp d’actuació.

En aquests processos, entre molts altres paràmetres, es fa una diagnosi i avaluació dels espais naturals, i les rieres i el seu entorn són espais de gran interès per la funció que desenvolupen en l’espai natural.

MEDI AMBIENT

Cal destacar també que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en compliment de la resolució 552/V del Parlament de Catalunya, va elaborar les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits, com a document base per a la concreció de les connexions ecològiques arreu del territori català:

• “Cal garantir de manera general la permeabilitat territorial, des dels punts de vista de la connectivitat ecològica i de la continuïtat paisatgística, i molt particularment entre els espais d’interès natural.

• La connectivitat ecològica en general i el control de la compartimentació i la fragmentació dels hàbitats naturals en particular, han de constituir un objectiu bàsic en els plans i les estratègies relatives als recursos naturals; en les auditories i diagnosis ambientals de caràcter territorial, en les agendes 21 locals, i en els altres programes i plans d’acció ambiental.

• El manteniment, i si és el cas la millora o el restabliment de la connectivitat ecològica han de ser considerats com a requisits per a qualsevol instrument de planificació física o projecte d’infraestructura i d’obres en general, amb incidència sobre l’entorn natural, independentment del nivell o l’escala de la intervenció”.

D’altra banda, les directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits, també estableixen directrius en l’àmbit del planejament territorial i urbanístic, com ara la següent:

• “Els instruments d’ordenació integral del territori (entre ells els plans generals municipals d’ordenació), han d’establir, quan les condicions del territori ho possibilitin, sistemes d’espais físicament continus i suficientment representatius de la diversitat biològica del seu àmbit territorial, concebuts com a elements estructuradors de l'ordenació plantejada i sotmesos a protecció”.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ

L’Alzinar ofereix el servei d’estudi de l’estat actual de rieres i rials, l’elaboració d’un projecte de millora i l’execució fins a la restauració integral de l’espai.

En molts casos es tracta d’espais força transitats, ja que connecten diverses zones del municipi. Un dels objectius que es cerca és el d’intentar afavorir el pas de veïns i passejants cap a l’interior de l’espai d’estudi, per tal de fer-lo més proper als habitants i donar a conèixer tota la seva riquesa.

Es pretén afavorir la vegetació autòctona, i això s’aconsegueix amb una sèrie d’actuacions periòdiques de neteja selectiva d’espècies concretes i replantació d’exemplars o introducció d’espècies noves que s’han perdut, però que hi són pròpies.

S’afavoreixen les espècies que s’adaptin millor i, entre aquestes, les que tinguin un valor naturalístic, estètic o cultural.

Es prioritzen espècies tapissants existents o que es reintrodueixen com el Sedum sediforme i el Cynodon dactylon per tal de reduir la superfície vista de sorra susceptible de patir erosió, així com espècies aromàtiques o de floració abundant com el Rosmarinus officinalis, el Thymus vulgare, la Santolina chamaecyparissus, la Lonicera implexa o l’Spartum junceum.

En el cas concret d’espais de rieres es potencien espècies com Punica granatum, Vinca major, Vitex alnus castus i Ceratonia siliqua.

Aquesta voluntat de restauració paisatgística s’ha de recolzar amb algunes accions divulgatives d’àmbit municipal, ja sigui a través de les escoles, la comunicació pròpia del parc o de l’Ajuntament.

En aquest sentit, es recomana la instal·lació de cartells explicatius de les espècies més representatives de l’estrat arbori i arbustiu, així com de la fauna.

Pel que fa als ocells, s’ofereix la possibilitat d’instal·lar caixes niu de formigó pintat per afavorir l’establiment i nidificació de determinades espècies. Aquestes caixes són professionals i recomanades per les societats d’ornitologia.

Aquesta acció també pot incloure un vessant explicatiu i una tasca de comunicació.

ACCIONS A EMPRENDRE

Quant a l’execució del projecte de millora i restauració, les accions concretes que es duen a terme són les següents:

• Sanejament i neteja selectiva manual. Eliminació de gramínies de port alt i plantes seques. Neteja a fons de brossa i deixalles. Desherbat de camins. Poda selectiva de branques seques, mortes, trencades o baixes.
• Neteja i control d’espècies a conservar com Quercus ilex (alzina), Arbutus unedo (arboç), Rhamnus alaternus (aladern), Viburnum tinus (marfull), Phyllirea latifolia (aladern de fulla estreta), Ceratonia siliqua (garrofer) i Pinus halepensis (pi blanc), Alyssum maritimum (caps blancs), Asparagus acutifolius (esparreguera), Foeniculum vulgare (fonoll), Cynodon dactylon (grama fina) i Sedum sediforme (crespinell).
•  Introducció/plantació de planta autòctona o al·lòctona amb un interès cultural i/o estètic. Les espècies més significatives són: Quercus ilex (alzina), Arbutus unedo (arboç), Rhamnus alaternus (aladern), Viburnum tinus (marfull), Phyllirea latifolia (aladern de fulla estreta), Ceratonia siliqua (garrofer), Olea europaea (olivera), Cupressus sempervirens (xipré), Punica granatum (magraner) i  Ficus carica (figuera) en l’estrat arbori,  Myrtus comunis (murtra), Pistacea lentiscus (llentiscle), Spartum junceum (ginesta), Rosmarinus officinalis (romaní), Thymus vulgare (farigola), Santolina chamaecyparissus (espernallac), Crataegus monogyna (arç blanc) i Dorycnium hirsutum entre l’estrat arbustiu, Lonicera implexa (lligabosc), Hedaera helix (heura), Clematis vitalva (clemàtide),  Smilax aspera (arítjol) i Rubia peregrina (rogeta) entre les enfiladisses i Alyssum maritimum (caps blancs), Foeniculum vulgare (fonoll), Sedum sediforme (crespinell), Vinca major i Cynodon dactylon (grama fina) en l’estrat herbaci i tapissant.
• Eixamplat i adequació de camins existents i construcció de nous camins si es creu adient.
• Plantació d’arbres i grups d’arbustos i enfiladisses per a l’ocultació total de filats metàl·lics, murs o vistes no desitjades.
• Creació d’àrees de descans i d’ombra, amb bancs si s’escau; així com de papereres segons els objectius de restauració que es creguin oportuns.
• Col·locació de caixes niu per afavorir la nidificació d’ocells.
• Col·locació de cartells informatius amb el nom del parc, recordatoris de neteja pels propietaris de gossos, indicació de camins, etc; així com plafons explicatius d’espècies vegetals i la fauna que s’hi pot observar.

ANNEXOS

Llistat d’espècies típiques de la comunitat de l’alzinar mediterrani litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)

Fauna avícola observada al Maresme

Taula 1. Espècies d’ocells presents a la comarca del Maresme