Dipòsits d'aigües pluvials
Jardins formals
Són jardins perenifol.lis geomètrics i simètrics.
El jardí formal té el seu origen en el jardí clàssic. La geometria hi juga un paper important, ja que en principi els parterres dels horts eren delimitats per tanques vegetals baixes.
Això va anar evolucionant en jardins amb camins i passadissos que recorrien parterres de rosers o altres plantes de flor emmarcats per tanques de boix (Buxus sempervirens), evonimus (Euonimus japonicus) o pitospòrum (Pittosporum tobira).
L'art topiari (retall permanent d'arbustos per a mantenir formes geomètriques) és típic d'aquest tipus de jardí. Les espècies emprades són Buxus sempervirens, Taxus baccata, Ligustrum jonandrum, Cupressus sempervirens o Laurus nobilis.
Entre els arbres de fulla perenne cal destacar les magnòlies (Magnolia grandiflora gallisonensis) o els xiprers (Cupressus sempervirens) i entre els caducifolis, el desmai (Salix babylonica), el liquidambar (Liquidambar styraciflua), el ginkgo (Ginkgo biloba) o el roure americà (Quercus rubra).
Els factors més importants a tenir en compte són l'ús de poques espècies, principalment de fulla perenne, la repetició d'elements per a crear sensació d'ordre i harmonia i la planificació de la simetria.
