Els jardins de l'Islam
Aquests jardins daten del segle VII i la seva influència a la Península Ibèrica ja va ser gran des dels inicis.
Es tracta d'uns jardins hedonistes, són tancats i estan fortament influits pel medi on es es desenvolupa l'islam. Hi trobem una valoració molt gran dels petits plaers i del sentit místic de la religió, tant en la seva expansió cap a l'Orient com a l'expansió cap a Occident.
Cap a Orient es van crear els jardins mogols que recorren un canal d'aigua amb els seus espais públic, semipúblic i privat. Cadascun d'aquests espais té els seus pavellons, i elements íntimament relacionats amb els jocs amb l'aigua.
Aquesta és la base del jardí i s'inspira en els rius sagrats Tigris i Eufrates.
Pel que fa al vessant Occidental, un bon exemple n'és l'Alhambra, que és bàsica per a la història de la jardineria. Recull les tesis exposades anteriorment però amb una dstribució diferent. Es compon de patis quadrats que s'interrelacionen amb l'edifici.
Evoca l'idea de jardí-paradís, amb les formes tancades del jardí romà però alhora conté l'augment gradual de la privacitat. Manté una jardineria sòbria i equilibrada al llarg del seu recorregut fins al pati dels Lleons, al bell mig de l'espai.