Flickr
Els antics jardins de Pèrsia
Més de la meitat de l'Iran és desertic i en aquestes condicions climàtiques l'art de fer jardins és tradició. Els jardins proporcionen alleugeriment dels extrems del clima, la calor de l'estiu i el fred hivern.
Els antics perses, que eren d'origen nòmada, ja van feien uns jardins de campanya d'un caràcter molt diferent a als de l'imperi romà. El millor i més antic exemple és a Pasargada. Data de l'any 550 aC i es va fer en un oasi envoltat de turons. Cir va construir pavellons, que segurament estaven envoltats d'arbres i era un recinte tancat per un mur de fang. Hi havia una xarxa rectangular de canals dins del recinte i els punts d'extracció d'aigua eren les interseccions, mentre que els canals estaven plens de pedres que els sostenien.
Els murs perimetrals eren de maons de fang i a causa del constant manteniment que necessitaven, pocs han sobreviscut fins als nostres dies.
Podem afirmar que són la base del que posteriorment van ser els jardins islàmics, on l'aigua també hi jugava un paper cabdal a causa del clima.
Amb la paraula paradís, de l'antic persa Pardeiza, que significa envoltat per un mur s'interpreta un origen probable de zones tancades detinades a la caça i a l'esbarjo que contenien espècies exòtiques d'animals i plantes. Pasargada fou la primera capital de l'imperi aquemènida i per als historiadors aquest jardí és d'especial interès a causa del patró rectangular de pedra coberta en els cursos d'aigua.
Després de la seva ocupació pels àrabs al segle VII Iran va estar sota la influència islàmica pel que fa a les idees arquitectòniques i de jardins. A l'Alcorà hi ha moltes referències als quatre rius del Paradís i als jardins com un símbol del paradís. En fusió amb l'antiga tradició d'utilitzar les xarxes rectangulars de canals de reg per als jardins, van derivar-ne les idees que van portar als jardins islàmics clàssics, però els murs dels jardins estaven fets de maons de fang i no tenim exemples físics dels jardins i de palau del període de 700 a 1500 dC que hagin sobreviscut fins als nostres dies. L'adopció d'aquestes característiques per l'Islam també va conduir a l'elaboració de mesquites i madrasses, amb la caractrística forma de patis rectangulars i piscines.
Les descripcions escrites i les il lustracions dels jardins iranians més antiques que hi ha provenen dels viatgers que van arribar a l'Iran des d'occident. Ibn Battuta al segle XIV, Ruy González de Clavijo al segle XV i Engelbert Kaempfer al segle XVII van descriure i fer dibuixos dels jardins i en van fer gravats detallats al seu retorn a Europa. Mostren els jardins Chahar Bagh amb un mur de tancament, piscines rectangulars, una xarxa interna de canals, pèrgoles i la plantació de vegetació. Es coneixen exemples d'aquest tipus de jardí a Yazd (Dowlatabad) ia Kashan (Bagh-e FI).