Flickr
El jardí romàntic
L'arribada a França del jardí paisatgístic anglès va crear un tipus de jardineria que no pretenia reproduir la natura local sinó unes imatges i escenes exòtiques i fantàstiques.
Els jardins d'Ermenonville, que es desenvolupen al volant d'un llac i comprenen edificis i ambients fantàstics com la Torre dels Somnis, el temple de la Filosofia o el monument funerari de la tomba de Rousseau.
El jardí romàntic és un lloc d'evasió i crea la possibilitat de refer tot un món fantàstic a dintre seu.
Els autors que van treballar aquest tipus de jardineria en el seu inici van ser Duchense i Morel, que van escriure importants tractats del tema.
A casa nostra també tenim exemples d'aquesta jardineria com el Laberint d'Horta, en aquests jardins i en d'altres de la mateixa tendència hi trobem elements fantàstics com les rocalles i les grutes, els ponts d'obra que imiten vegetals, animals exòtics, etc.
A partir d'aquests trets que parteixen del paisatgisme anglès es va evolucionant cap a la jardineria actual perquè els clients deixen de ser els aristòcrates rurals per ser els burgesos urbans, perquè apareixen els parcs urbans com a elements de les ciutats, perquè irrompen les plantes exòtiques procedents de les colònies i es comencen a valorar els exemplars vegetals, i per últim perquè apareix l'eclecticisme en l'arquitectura, per harmonitzar edificis i vegetació o per oposar-los.
Exemples d'aquesta jardineria són el Central Park de Nova York, d'Olmested, i Les Buttes-Cahumont de París, d'Alphand.