Flickr
El jardí modern
El pas al jardí modern comporta l'aparició d'un tipus de jardí des d'un entorn rural a un ecala i un ambient més urbà i arquitectònic.
Varis autors van treballant la jardineria des del jardí romàntic fins als jardins actuals. Humphry Repton es troba entremig de l'utilització de només epècies locals de Brown i el barroc d'Uldevald Price, i amb això defineix el jardí paisatgístic anglès actual.
J.C. Loudon aplica els principis de Repton als jardins urbans, de manera que en redueix les dimensions i les adapta. Un altre autor, Gertrude Jekyll, treballa les tècniques de les composicions florals en els espais de dimensions petites.
Edwin Lutyens exemplifica la nova concepció arquitectònica del jardí i hi afegeix aquesta nova visió basant-se amb la presència d'elements construits que defineixen els espais.
És aquest canvi de jardineria d'un medi agrícola i de paisatge rural a un medi urbà i l'adopció de la jardineria per part de les classes burgeses que farà fer un tomb a la jrdineria i adaptar-la al nous sistemes de vida. D'aquesta manera, el jardí constituiex un entorn agradable a les cases de segona residència i a les cases pairals. Són espais que aporten vivacitat i són font de creativitat.
Són d'aquesta època els jardins orgànics de Gaudí com el parc Güell o els de Ferdinand Bac a la Costa Blava. També ho són els de Montjuïc de Nicolau Rubió i Tudurí amb el mestratge de Forestier.
La preocupació de l'arquitectura per l'habitatge social durant tota aquesta època, com és el cas de Le Corbusier fan que la jardineria, tot i que no és gaire treballada en aquest cas, pren dimensions d'espai social i comunitari.