Flickr
El jardí Barroc, jardins francesos
A l'època barroca els jardins perden la seva unitat, que de retruc fa perdre l'equilibri entre els elements que té el jardí renaixentista.
En els seus inicis sorgeix un incipient jardí paisatgístic on els recorreguts que dibuixa poden no ser harmònics sinó que fins i tot poden ser contraposats.
El pas cap al jardí francès es pot dir que surt de la visió francesa que es té del jardí italià. Aquest nou disseny dels jardins va néixer de Carles el Calb, que va portar els millors jardiners italians, entre ells Pacello de Mercogliano i estaven protegits per Maria de Mèdici. Van realitzar entre d'altres els jardins de Blois, Saint Germain-en-Laye i els de Luxemburg.
En aquests jardins del barroc francès inicial encara no hi ha la dimensió territorial del jardí i són jardins tancats que no s'integren en l'entorn.
Va ser l'any 1656 que André le Nôtre va iniciar el disseny dels jardins Vaux-le-Vicomte amb dos concepte nous: obertura al paisatge exterior i interrelació amb l'arquitectura. En va resultar un jardí geomètric i cartesià que reunia perfectament el seu objectiu de ser l'espai de lleure de la cort.
Amb aquest finalitat es va dissenyar una gran prespectiva que seguia un eix i moria a l'infinit. Els boscos laterals acullen els pavellons per les activitats de la cort i en reompliment de l'espai que marca l'eix central surgeix el concepte de parterre. D'aquests parterres, els més treballats són els que estan més a la vora del palau i se separen en eixos secundaris perpendiculars, de manera que primer trobem els parterres de broderie, els segons són a l'anglesa, i els tercers estan dominats per l'aigua.
Els elements estructurals del jardí francès són la vegetació, l'aigua, l'arquitectura i l'escultura. I amb aquest exemple dels jardins de Vaux, el 1778 s'inicien les obres de contrucció dels jardins de Versailles de Lluís XIV.
| |
A Versallies hi trobem també l'eix principal que rep el nom de passeig del Rei, el conjunt escultòric de Letona, i els tapissos vegetals. Els pavellons per als balls, la música i els jocs es troben als boscos laterals.
Aquests jardins reflectien el poder absolut del rei en el segle d'or francès. Van entrar en decadència a causa de les seves dimensions tan grans i a les referències al poder absolut dels monarques.