Flickr
Postbarroc, el jardí anglès
Un dels llocs on més aviat va entrar en decadència el jardí francès va ser a Anglaterra.
El jardins francesos hi van arribar molt influenciats pels holandesos, que feien uns jardins encara més barrocs i retallats. Aquest fet i la reticència a tot allò que vingués de França van fer que aviat s'abandonés el tipus francès de jardineria.
A més a més va sorgir l'Il·luminisme, moviment artístic que presenta la natura com el model perfecte a imitar. Cosa que era del tot contrària al model barroc francès de treballar la jardineria.
Amb tot, sorgeix ràpidament una nova forma de fer jardineria que manipula la natura, dotant-la de qualitat estètica i presentant-la com a espontània en comptes de resultat de l'acció de l'home. És un perfeccionament artificial de la natura, una nova forma de concebre el paisatgisme, tot i que no l'única.
El primer jardí creat a Anglaterra amb aquest nou paisatgisme va ser Chiswick, de William Kent. S'abandonen elements bàsics del jardí francès com la vinculació amb l'edifici i apareixen els traçats sinuosos dels camins i elements arquitectònics individualitzats.
L'evolució d'aquesta jardineria segueix amb Stowe, on partint d'una estructura clàssica deriva cap a una estructura orgànica. Es va perdent la simetria, afleblint els eixos, redefinint els traços viaris secundaris i els límits de l'aigua i la vegetació.
Capability Brown descomposà els jardins en microespais amb entitat pròpia que es connecten entre sí pel que és pròpiament el jardí, a través del qual anem descobrint els diferents escenaris.
Un altre exemple del paisatgisme anglès són els jardins Elysian Fieds dissenyats per Kent.