Fitosanitaris ecològics
El jardí contemporani
El segle XX ha aportat grans paisatgistes que han actualitzat la jardineria.
Roberto Burle Marx
Burle Marx fou un paisatgista, pintor, i un botànic molt bon coneixedor de la flora tropical del Brasil que va modernitzar el paisatgisme al segle XX. La seva concepció dels jardins parteix de la gran utilització de la vegetació com un element plàstic moldejable i a l'abast del pintor que l'utilitza amb els seus principis compositius. Els jardins que projecta estan estretament vinculats al paisatge i a l'arquitectura. En els cas dels terrats enjardinats treballa a partir de taques vegetals de colors i de formes abstractes. I en el cas de jardins de grans dimensions els seus projectes s'inicien amb el repartiment de taques de flors a la vora de l'habitatge, que van sent menya abundants a mida que es van allunyant de l'edifici, i en canvi els arbustos i els arbres van esdevenint de dimensions més grosses i cada cop més quantitat d'espècies autòctones a mida que es van separant de l'edifici fins a difuminar-se i integrar-se planament amb el paisatge on es troben.
Luis Barragán
Luis Barragán va treballar el jardí tancat principalment en cases de Ciutat de Mèxic reinventant el concepte d'enjardinament d'espais tancats. Treballa amb els conceptes del jardí islàmic pel que fa a l'aigua , la vegetació i els colors típicament mexicans dels murs de l'espai. Els espais s'insinuen i sempre són continus i fluïds a través de murs i d'arcs que insinuen la separació d'espais. Són molt coneguts la Font dels Amants i la font Las Arboledas i la Casa Egerstorm.
Carlo Scarpa
Carlo Scarpa s'endinsa a la dimensió reflexiva del jardí en un espai tancat i ho du a terme al cementiri de San Vito. Hi desenvolupa les relacions més simbòliques entre l'aigua, la vegetació i l'arquitectura. En aquest jardí, tant l'ornamentació, l'emplaçament de les peces com la relació entre els elements del panteó són un bon exemple del jardí modern, temàtic i tancat.
