Fitosanitaris ecològics
Història de la jardineria
La jardineria ens indica el tarannà i les inquietuds de l'època i el territori on es realitza.
L'art de la jardineria sovint s'ha comparat amb la pintura o l'arquitectura, ja que també crea paisatge però alhora té una gran llibertat expressiva perquè no se cenyeix a les condicions funcionals. Es manifesta amb creativitat i fantasia, ja sigui en expressions literàries o en realitzacions concretes, i això confirma la seva importància històrica, tant a orient com a occident.
L'origen de la jardineria es pot ubicar cap a l'origen de la Història, tot i que hi ha autors que opinen que a la Pre-història ja en podem parlar. A les civilitzacions antigues de Pèrsia i Babilònia la jardineria ja hi era molt important, tot i que si ens limitem als jardins que han arribat a nosaltres amb menor o major grau de conservació ens haurem de remtre a dates més properes als nostres dies.
El jardí, com a manifestació d'art, pateix una evolució continuada al llarg dels segles. Van surgint unes formes bàsiques de composició que es van repetint tot i que amb variacions.
Aquests referents de disseny del jardí són els jardins tancats o els jardins oberts, segons els seus perímetres i segons la manera com han estat fets, i aquesta diferenciació ja la podem fer des dels inicis i fins a l'època actual. Els màxims representants dels jardins oberts són els anglosaxons amb els seus jardins paisatgístics però també hem de tenir en compte des dels jardins de Vil·la Adrià fins a Roberto Burle Marx i l'escola francesa de Jacques Simon. I pel que fa als tancats, ja en trobem exemples a Pompeia fins a obres de Barragán i Scarpa.
| | |
| | |
