Quan es comença a fer compost sempre sorgeix aquesta pregunta: què puc ficar i què no al meu vermicompostador? Tota la matèria orgànica es descompon de forma natural, però per obtenir un bon compost de forma ràpida i sense cap tipus d’incidència es poden seguir els següents consells:

Fruites i verdures crues i cuinades: Se les mengen ràpidament, sobretot les més dolces i toves. Les maduixes, el raïm i el meló són de les seves preferides. Els cítrics i els plàtans no els agraden tant, però si no hi ha més restes s’ho acaben menjant. Si hi ha un excés de cítrics o de tomàquets, el pH de les restes serà àcid, i els cucs no podran viure. Llavors es poden afegir restes de closca d’ou aixafades, que aporten calç, per compensar-ho. De verdures, les mongetes tendres, patates bullides, etc. se les mengen de seguida. Els costa digerir, entre d’altres, les restes de carxofes, de pastanagues crues i les peles de patata. Si la patata estava grillada, és possible que s’observin petites patateres.

Peix i carn: Quan la població de cucs sigui nombrosa es poden ficar petites quantitats, ja que s’ho menjaran i no donarà temps a que apareguin males olors.

Pèl: Es pot afegir sempre que no hagi estat tractat amb productes químics.

Marro de cafè i bossetes d’infusions: Són degradats tant pels bacteris i fongs que hi viuen com pels cucs. El marro de cafè és excel·lent per donar estructura al contingut.

Oli i vinagre: L’oli de les amanides es pot afegir, sempre en petites quantitats. Si es dipositen grans quantitats, pot ocupar l’espai de l’aire entre les restes, fer-les més insolubles i fer més lenta la seva descomposició. L’oli fregit millor portar-lo a la deixalleria, ja que durant el procés d’escalfament pateix unes transformacions químiques que són tòxiques pels nostres cucs i pel medi. El vinagre en excés pot acidificar les restes.

Paper i cartró: Sempre que no tinguin una gran quantitat de pigments ni de substàncies que puguin ser tòxiques, es poden compostar. Els bacteris i fongs que conviuen amb els cucs s’encarreguen de descomposar-ho. Petites quantitats de paper de diari o de cuina poden servir per absorbir l’excés d’humitat, i si l’afegim una mica mullat, poden humitejar el contingut.

Fulles: Es poden dipositar petites quantitats de fulles de plantes ornamentals. Els nostres cucs no poden menjar materials gaire durs, i les fulles no estan dins de les seves preferències, però si aquestes són toves, i estan ben triturades, els bacteris i fongs companys dels cucs les deixaran preparades perquè se les puguin menjar. Hi ha algunes plantes que tenen substàncies tòxiques de defensa. Davant el dubte, és millor abstenir-se d’afegir-ne.

Closca d’ou: Ben aixafada és un excel·lent corrector de l’acidesa del medi.

Pa i galetes: Es poden afegir, que s’ho mengen. Com sempre, ha d’estar tou, ja que els nostres cucs no tenen dents, però d’això s’encarreguen els microorganismes i la humitat del medi. Si no fos suficient, sempre es poden afegir una mica humitejats. Aquesta llista no és exhaustiva, el millor consell és experimentar amb els diferents materials per veure la velocitat de desaparició, i dipositar restes variades, per obtenir un humus ric en diferents components. Al final s’arriben a conèixer els gustos i preferències dels cucs!!!

Què no es pot vermicompostar

Hi ha restes que no són digerides pels cucs, i és millor no dipositar-les. Alguns d’aquests materials són:

Residus no biodegradables: El plàstic, el paper d’alumini, el vidre, etc. no són degradats pels cucs.

Peix i carn: Al principi és convenient no dipositar-ne, perquè no els agraden gaire als cucs, triguen en menjar-s’ho i poden fer males olors. Quan la població de cucs sigui més gran sí que es poden afegir petites quantitats.

Pèl: No s’ha d’afegir si ha estat tractat amb productes químics.

Llavors: Són de consistència dura, així que poden trigar molt en ser digerides. Donat que la temperatura al vermicompostador és igual que l’ambiental, a diferència del que passa a un compostador de jardí, les llavors

mai deixaran de ser viables i poden germinar. Als cucs no els agraden les plantes vives, així que no se les menjaran. Podem trobar-nos petites melonere  entre els cucs!!!

Productes làctics: Els greixos poden dificultar l’aireig de les restes i tornar-les insolubles, dificultant una correcta transformació. L’olor pot atreure a altres organismes, i el medi es pot acidificar.

Ossos: Els ossos, closques de mol·luscs, etc. triguen molt a descompondre’s, és millor abstenir-se de dipositar-ne.

Excrements: No és recomanable degut a que produiran males olors, i poden transmetre patògens.

Restes del jardí: Els nostres cucs no poden menjar fusta ni restes dures. Si tenim restes d’arbres, d’arbusts o de plantes del jardí o de l’hort, seria convenient pensar en un compostador de jardí, on sí podrem reciclarles, gràcies a la intervenció d’altres organismes que poden menjar restes més dures.

Terra: Volem humus de cuc 100%. Si s’afegeix terra disminueix la qualitat del producte final. A més, pot ser una forma d’introduir al vermicompostador organismes que poden perjudicar a la població de cucs.

Comencem a vermicompostar

- S’enterren les restes vegetals entre la fibra de coco o els fems.

- Es comencen a col·locar les restes vegetals a la primera safata perforada i, quan és ben plena, s’agafa una mica d’humus i s’escampa per la segona safata, que es col·loca a sobre. Cal repetir el procés cada vegada que s’hi afegeix una safata perforada. - Els cucs busquen el menjar i van cap a les safates superiors ells sols. Els agraden les restes que porten uns dies i tenen floridura i no les que dipositem el mateix dia, perquè són massa fresques.

- La part superior de les restes de cada safata ha d’estar en clar contacte amb la part inferior de cada nova safata que posem, perquè els cucs hi puguin pujar.

- Quan l’última safata de dalt sigui plena del tot serà el moment de recollir el que s’espera: l’humus de cuc de la primera safata, que està en contacte amb la safata base recollidora de líquids. És la que fa més temps que funciona i, per tant, l’humus està molt més acabat. Es pot marxar un mes sencer de vacances, deixant un excés de menjar a la safata superior. Cal preveure que la base d’aquesta safata estigui en contacte amb les restes de la safata de sota. Per precaució cal deixar l’aixeta oberta amb un cubell a sota perquè no s’ompli de l’aigua de tots els vegetals que hem deixat per tot un mes.

Quantitats de restes de cuina

No cal calcular el que es diposita, però al voltant dels 250g diaris és el que s’acostuma a reciclar en un compostador urbà. Cal tenir en compte que el nombre de cucs influeix molt en la producció d’humus, és a dir, que els cucs mengen entre la meitat i la totalitat del seu propi pes cada dia i en òptimes condicions poden arribar a doblar la població cada tres o quatre mesos. Si es comença amb 350 cucs, al cap d’un any es tindran, aproximadament, més de 1.000. Arribarà un moment que la població no augmentarà més. Els mateixos cucs regulen aquesta reproducció, adaptada també a l‘espai que tenen i a la quantitat de menjar aportat. Si el que es vol és augmentar la capacitat recicladora dels cucs, no cal afegir-hi res que no s’hagin de menjar, però hi ha dos consells bàsics:

- Assegurar-se que les temperatures mitjanes ronden els 20ºC.

- Trossejar les restes d’aliments abans de donar-les als cucs.

D’aquesta manera s’aconsegueix augmentar la velocitat de tot el procés de vermicompostatge.

Durant el procés de vermicompostatge...

Hi ha algunes qüestions que es poden plantejar:

Reg:

No cal regar-lo mai o gairebé mai, ja que les restes fresques de què s’alimenten els cucs tenen un grau elevat d’humitat. A més, pel fet de tenir una estructura tancada, els compostadors urbans conserven molt bé la humitat interior, creant el microclima ideal per al desenvolupament de l’Eisenia Foetida. Si es veu que les restes que es dipositen al compostador urbà no contenen gaire aigua i s’observa una certa sequedat, s’hi haurà d’abocar una galleda d’aigua cada dues setmanes, però caldrà fer-ho amb l’aixeta oberta i el cubell a punt per recollir el fertilitzant líquid. En aquest cas, ja no caldrà diluir-lo més.

Floridures:

Les floridures van bé per al procés, ja que els fongs responsables de la floridura predigereixen i preparen les restes perquè els cucs les puguin assimilar. De fet, com que no té dents, l’Eisenia Foetida no pot alimentar-se directament dels residus que li subministrem i, per tant, necessita que el seu aliment estigui prèviament estovat o lleugerament descompost per l’acció dels microorganismes, com ara els fongs de la floridura.

La primera collita:

Depèn de molts factors: població de cucs, humitat, temperatura, tipus d’aliment i aireig. És molt normal haver d’esperar uns mesos la primera vegada, ja que la població de cucs no és prou nombrosa. Així doncs, es pot trigar entre 2 mesos i un any per recollir la primera safata d’humus de cuc. Quan el compostador urbà està a ple rendiment, es recull una safata cada dos mesos i prop de ¾ de litre de fertilitzant líquid per setmana.

Podeu consultar i encarregar tots els nostres articles disponibles de manera ràpida i còmoda directament a la botiga on-line de l'alzinar:

Font bobliogràfica: Compostadores S.L.