Flickr
Vermicompostador
El vermicompostador es pot instal·lar a qualsevol racó o al balcó del pis. Del vermicompostador n’obtenim adob per a les plantes a partir de deixalles orgàniques. Convertim un residu en un recurs. És una activitat relaxant, lúdica i molt senzilla, que es pot compartir entre tots els que viuen a casa. Mai no fa mala olor. Al contrari, l’olor de bosc humit serà constant. De totes maneres, s’ha de tenir la precaució de remenar les restes vegetals cada cert temps, perquè no falti oxigen en cap racó del recipient. Pot deixar de fer bona olor si hi aboquem més restes de les que els cucs puguin ingerir el fet de ser, al principi, una població poc nombrosa. Si, a més, no es remouen i airegen les restes de menjar, es poden convertir en una pasta que farà olor de podrit i s’hi faran moltes mosquestes de la fruita. La solució és molt senzilla: consisteix a retirar les restes sense desfer que s’han tornat compactes i barrejar les altres amb l’humus existent.
Preparació d’un vermicompostador
1. Es posa en remull la barra de fibra de coco en un recipient amb aigua calenta durant 10 minuts. IMPORTANT: Si es reben els cucs amb un llit de fems, aquests substitueixen la fibra de coco.
2. S’enrosca l’aixeta de la safata base recollidora de líquids.
3. Es col·loquen les potes en els forats que hi ha a la part inferior de la safata base per les ranures visibles.
4. Es col·loca una safata perforada sobre la safata base recollidora de líquids.
5. Es posa el cartró de l’embalatge sobre la safata perforada.
6. S’escampa la meitat de la fibra de coco remullada uniformement sobre el cartró (i es guarda l’altra meitat).
7. S’enterren aproximadament 250g de trossets de restes vegetals al llit de coco que s’ha fet.
8. S’afegeixen els cucs durant el dia ja que, com que són sensibles a la llum, ells mateixos es ficaran dins les restes. Seguidament es cobréis tot amb fulls de paper de diari.
Ubicació del vermicompostador:
Es pot instal·lar el compostador urbà a la terrassa, al jardí, al balcó, a la cuina o al safareig, sense preocuparnos per si farà mala olor, perquè no en fa mai. El lloc més pràctic és a prop de la cuina. És imprescindible situar-lo sempre a l’ombra. Si hi toca gaire el sol, segurament els cucs moriran, ja que aguanten fins a temperatures d’entre 30 ºC i 35 ºC com a màxim. Quan faci molt fred, per sota dels 5 ºC, s’ha de situar en un lloc més càlid, ja que, en cas contrari, els cucs poden morir de fred. Si no es pot traslladar, s’ha de tapar amb el que es pugui. Ha d’estar a cobert de la pluja o deixar l’aixeta oberta, ja que hi podria entrar aigua pels orificis de respiració i, si l’aixeta fos tancada, s’inundaria. Els cucs no surten mai del recipient, perquè aquest té una estructura tancada i perquè només allà dins troben el que necessiten: –menjar–humitat–foscor– temperatura constant. És normal trobar alguns cucs a les parets o a la part interior de la tapa.Una altra cosa és trobar la majoria de cucs amuntegats a les parets o a la part interior de la tapa del compostador o a la safata recol·lectora de líquids. En aquest cas, probablement fugen a causa d’algun material tòxic o d’excés d’aigua. Per tant, si es vol salvar la població, hem de retirar el material tòxic o remenar totes les restes per assecar-les.
Podeu consultar i encarregar tots els nostres articles disponibles de manera ràpida i còmoda directament a la botiga on-line de l'alzinar:
Font bobliogràfica: Compostadores S.L.