La collita de compost: quan i com fer-la.

La collita és el moment més esperat i més gratificant de tot el procés. En funció del tipus de vegetals dipositats, la collita del compost es farà als tres, quatre o cinc mesos desprès de començar de zero. Hi ha restes que es desfan en pocs dies i n’hi ha que triguen mesos. Si es vol saber si el compost està madur, s’ha d’agafar un grapat amb les mans i comprovar si fa olor de bosc, si es tracta d’una terra de color negre o marró fosc, que taca molt poc les mans perquè no és gaire humida, i si no s’hi reconeix res del que s’ha abocat al compostador, excepte branques, pinyes i pinyols, que es separaran amb un garbell i es tornaran a introduir al compostador perquè continuïn el seu procés més lent i tornin a servir d'estructurant. La temperatura serà la de l’ambient a causa de la falta d'activitat dels microorganismes, que seran a les restes més noves. El més pràctic és recollir tot el compost tres cops l’any obrint un o dos laterals del compostador completament, però sempre es poden recollir petites quantitats obrint només les portes inferiors. El compost es pot guardar gairebé un any, però el més comú es utilitzar-lo quan el recollim. Abans d’ emmagatzemar el compost, ens hem d'assegurar que és ben madur. D'aquesta manera, evitarem que el procés de descomposició tingui lloc fora del compostador. Cal protegir-lo del vent, el sol i la pluja, ja que aquests factors poden alterar el contingut de nutrients del nostre compost.

El garbell, una de les eines de l’autocompostatge

El garbell serveix per separar el compost més fi de les parts més gruixudes, com ara branques, pinyes, etc. El dia que s’ha de buidar el compostador és un dia especial. Resulta molt divertit que diferents membres de la família o amics participin en aquesta tasca.

Recomanacions:

• S’aparten les restes de la part superior que encara no s’han desfet i es deixen dins d’un carretó o a terra mateix.

• Es decideix com i on es separa el compost fi de les restes sense desfer.

• Si el compost encara conserva la seva humitat, a cada 3 ó 4 palades de compost que es tira sobre el garbell s’ha de passar la mà amb un guant per aconseguir que només el compost acabat i més fi passi a través dels forats.

• Si es vol, abans d’aquesta operació es pot deixar assecar el compost un o dos dies. D’aquesta manera es filtrarà més bé, però, quan es buida el compostador, es tenen tantes ganes d’obtenir el preuat material que, segurament, no es voldrà esperar ni unes hores. A més, quan el compost està una mica humit, l’olor de bosc és tan agradable que compensa amb escreix el fet de dedicar-li una estona més.

• Les restes sense desfer que s’han apartat al principi, es tornen a ficar dins del compostador, juntament amb les parts més gruixudes que han quedat a l’altra banda del garbell.

• No cal amoïnar-se pels organismes que apareixen escampats per terra, ja que ells mateixos trobaran el camí cap al compostador i continuaran treballant.

Com utilitzar el compost

Els jardins i collites necessiten el compost per renovar les substàncies que les plantes i altres vegetals han absorbit durant el creixement. Per aplicar el compost a plantes i arbres ornamentals, s’ha de fer servir el compost madur (entre 4 i 6 mesos) per assegurar una absorció de nutrients lenta i continuada a mesura que plogui o que es regui. Si el que es vol és aplicar-lo a l’hort, es fa servir un compost fresc (entre 2 i 3 mesos), ja que l’alliberació de nutrients serà molt més ràpida, però curta. Com que aquest compost no conté cap substància química, no hi ha cap perill que es cremin les plantes encara que es sobrepassi la quantitat recomanada.

 De totes maneres, a continuació hi ha alguns exemples de la utilització correcta del compost en diferents àmbits:

• A l'hort: entre 1 i 2 mesos abans de plantar-hi res i amb el compost madur, s’apliquen uns 4 litres

de compost per metre quadrat (aprox. 4 litres és un 1kg ).

• Arbres fruiters: una vegada s’hagi fet tota la recol·lecció de la temporada, s’apliquen a l'arbre uns 5 l/m2 (una capa de 2 cm), per tornar-li el que ha produït en forma de fruita.

• Gespa: quan es comença a segar amb periodicitat, és a dir, a la primavera, es passa el compost madur per un garbell, per no obstaculitzar el creixement de la gespa, i s’aplica 1 l/m2, si és per a l’enceball, i 5 l/m2, si és per fer un nou jardí.

• Arbres ornamentals: a la tardor, per compensar l'esforç fet a la primavera i a l’estiu, s’apliquen uns 2 cm de compost a tota la superfície que ocupa la copa.

• Plantes i Flors: a la primavera necessiten uns 2 cm de compost per mostrar-se amb tota l’esplendor de què són capaces any rere any.

• Trasplantaments: Sempre s’han d’afavorir les plantes a les quals s’ha canviat la ubicació, la terra, la llum etc. El compost no solament els dona els nutrients que necessiten per desenvoluparse correctament, sinó que també les manté sanes. En aquest casos, s’ha de barrejar 1 part de compost amb 3 de terra.

Font bibliogràfica: Compostadores S.L.