La ubicació del compostador és clau per al seu bon funcionament

El compostador de jardí sempre ha d’estar en contacte directe amb la terra perquè els microorganismes de la natura entrin en contacte amb les restes que es dipositen al seu interior i per permetre el drenatge de l’aigua sobrant dels vegetals. Cal tenir present que les restes de cuina contenen un 70% d’aigua. Una part d’aquesta l’absorbeixen les fulles seques que cal afegir, però la resta es filtra a terra molt lentament. En els casos en que es vulgui situar un compostador de jardí sobre paviment, cal aixecar part del paviment, de manera que, com a mínim, el 50% de la superfície de la base del compostador estigui en contacte directe amb la terra. També es pot col·locar el compostador sobre un tros elevat amb terra per tal que si regalima no embruti el pati. S’ha de procurar que el compostador no rebi gaire insolació per evitar haver-lo de regar. Si es posa a l'ombra, molt millor. Es necessita entre 50 cm i 1 m d’espai pels costats per poder extreure el compost madur amb comoditat.

Tot el que es pot compostar

Es pot compostar gairebé tot el que sigui orgànic, encara que hi ha restes que triguen més que altres a compostar-se.

De la cuina:

• Restes de fruita i verdura

• Closques d'ou aixafades

• Iogurts i sucs de fruita caducats

• Taps de suro i paper de cuina

• Oli i vinagre d’amanir

• Marro de cafè i restes d’infusions

• Cartró de la ouera i cartró del paper de cuina

• Restes de vi i cervesa

Del jardí:

• Flors, fulles i plantes verdes o seques

• Gespa

• Restes de poda triturades

• Cendres i serradures de fusta natural

• Restes de collita de l’hort

• Fems d’animals de granja (que no prenguin antibiòtics ni pinso) i palla

Tot el que no es pot compostar

Hi ha materials que, per la seva naturalesa o composició, no poden ser compostats a casa, de vegades per evitar molèsties i d’altres per sentit comú:

• Peix, carn i ossos, fins que no es tingui per la mà el procés de compostatge, ja que poden despendre olors i atreure mosques.

• Closques de fruits secs, perquè els costa anys desfer-se. El millor es llençar-los a la llar de foc.

• Plantes o fruits malalts i/o grans quantitats de vegetals podrits, perquè, si el compostador no arriba als 65º al seu interior, es poden transmetre aquestes malalties quan escampem el compost.

• Fems d’animals domèstics (patògens), perquè mengen pinso d’origen animal i estan tractats amb medicaments.

• Cendres o serradures de fusta tractada o aglomerats (coles, vernissos), ja que contenen metalls pesants molt tòxics o cendres de tabac (aquestes últimes es poden utilitzar d’insecticida en algunes ocasions).

• El resultant de passar l’escombra o l’aspiradora (metalls pesants).

• Evidentment qualsevol material que no sigui orgànic i compostable.

El més important: la barreja de materials.

Sempre s’han de barrejar les restes que es dipositen. No s’han de fer capes de materials frescos i humits o capes de materials secs, és a dir, s’ha de veure tot ben barrejat. Això no vol dir que s’hagi de remenar cada dia, ni de bon tros, sinó només quan s’hi aboca una quantitat significant d’un mateix material, com per exemple la gespa tallada o una pila de fulles seques. Ara bé, si el que es vol és aproximar-se a la perfecció per aconseguir un compost equilibrat i de qualitat, convé barrejar tres parts de restes humides riques en nitrogen “verd” (restes de cuina, fulles verdes, gespa acabada de tallar, plantes de l’hort o jardí, etc.) per cada part de restes seques riques en carboni “marró” (fulles seques, palla, serradures, branques triturades, pinyes, etc.). Però degut a que la producció d’unes restes determinades en una època de l’any o una altra varia, no cal que s’estigui pendent de guardar la proporció exacta. Això sí, caldrà guardar fulla seca quan n’hi ha un excés per quan no n’hi hagi. Si es dipositen cada dia petites quantitats de matèria orgànica, n’hi ha prou de barrejar les restes dins del compostador un cop per setmana.

 Cal afegir aigua, terra o algun tipus de producte?

Aigua:

Si tenim el compostador a l’ombra o en semiombra, no cal regar gairebé mai el compost. Si el clima és sec, es pot humitejar, però amb moderació. Normalment n’hi ha prou amb l’aigua que contenen tots els vegetals per mantenir-hi la humitat necessària. Quan, antigament, es feia compostatge a terra o entre quatre fustes, calia aportar aigua per mantenir la humitat necessària per a la vida dels organismes que realitzen el procés de compostatge. Un dels avantatges dels compostadors és que, gràcies a les seves característiques tècniques, mantenen la temperatura i la humitat constants tot l’any. S’observa com la calor que desprèn el procés es condensa a la part inferior de la tapa del compostador i torna a caure a dins en forma d’aigua. Si s’afegeix una quantitat considerable de fulles seques, es poden humitejar una mica, però sempre serà millor barrejar-les amb restes de cuina perquè n’absorbeixin la humitat.

Terra:

No s’ha d’afegir mai terra, ja que el pes de la terra seria un inconvenient per a la circulació correcta d’oxigen dins el compostador. El que interessa és recollir adob 100% i no una barreja d’adob i terra. Antigament,es posaven capes de terra quan es feia compostatge de superfície (femers), per evitar cridar l’atenció de rosegadors i animals domèstics cap a les restes de menjar que s’hi dipositaven, cosa que no passa mai dins els compostadors.

Productes acceleradors:

La natura no necessita res que ella mateixa no pugui proporcionar. Si convé, de manera opcional es pot afegir un accelerador biològic de compostatge per reduir el temps de quatre mesos a només dos. Les restes de cuina acceleren molt la descomposició de les restes del jardí, així que cal barrejar-les bé.

Podeu consultar i encarregar tots els nostres articles disponibles de manera ràpida i còmoda directament a la botiga on-line de l'alzinar:

Font bibliogràfica: Compostadores S.L.