Propòsit del diccionari

El diccionari Noms de plantes posa a l’abast dels usuaris la primera versió d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Aquest projecte es va iniciar l’any 1993, amb la intenció de posar al dia i ampliar la informació del llibre de Francesc Masclans Els noms de les plantes als Països Catalans (1981, edició revisada i desenvolupada d’un treball de 1954 del mateix autor, exhaurida editorialment). El treball restà aturat per motius diversos fins a l’any 2005, en què es pogué reprendre fins al moment actual.

Amb el decurs del temps, i ateses les possibilitats tècniques disponibles actualment, el propòsit inicial ha pres una intenció més àmplia i ajustada a les necessitats expressades pels especialistes, de manera que s’ha completat el buidatge d’una selecció documental extensa i representativa. L’obra, en definitiva, vol fer accessible a tothom el gran volum de dades de fitonímia catalana aplegades durant aquests anys, que han estat tractades amb criteris botànics, dialectològics i terminològics i amb una voluntat eminentment descriptiva.

Equip de treball

Autors

Joan Vallès i Xirau (director), M. Àngels Bonet i Galobart, M. Antònia Julià i Berruezo, Joan Veny i Clar, Josep Vigo i Bonada

Recerca terminològica

TERMCAT

Direcció: Rosa Colomer i Artigas

Coordinació: Jordi Bover i Salvadó

Elaboració: Joan Carles Villalonga i Terrasa, Esperança Carrió i Cabrer, Maria Foraster i Pulido, David Porta i Tena, Mar Santamaria i Sala

Suport tècnic per al diccionari en línia: Marcos Urbina i Cabrera (desenvolupament informàtic), Pilar Hernández i Abellán (edició), Henar Velàzquez i Montané (disseny gràfic i administració del web)

Contingut del diccionari

El projecte se centra en les plantes vasculars, és a dir, falgueres i plantes amb flors que tenen denominació catalana pròpia. Lògicament, corresponen en bona part a plantes autòctones dels territoris de parla catalana, però també s’han documentat un nombre important de denominacions per a espècies exòtiques que presenten interès comercial, cultural o científic.

Les dades recollides s’han organitzat en fitxes terminològiques conceptuals, cadascuna de les quals es refereix a un únic tàxon botànic. Les categories taxonòmiques que s’han tingut en consideració com a base per a les fitxes terminològiques són el gènere, l’espècie, la subespècie i la varietat.

La versió en línia actual ofereix unes 25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics. La informació que es presenta ha estat contrastada i revisada per l’equip d’elaboració, i no es difonen les dades que encara es troben en procés de revisió. Es preveu l’actualització semestral d’aquesta primera versió digital i s’espera que la versió final de l’obra, que serà publicada com a llibre i també serà accessible en línia, contingui més de 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular.

Informacions que presenten les fitxes terminològiques

Cada fitxa terminològica del diccionari presenta la informació següent:

• la família botànica
• el nom científic complet (incloent-hi el nom de l’autor de la denominació o la combinació) i, si escau, els sinònims
• la denominació catalana que hi correspon, juntament amb les formes sinònimes que se li han atribuït
• eventualment, fotografies que aporten informació útil per a la identificació visual del tàxon tractat

En la publicació definitiva hi constaran, a més a més de les dades indicades, la categoria gramatical de les denominacions catalanes, les fonts bibliogràfiques i, eventualment, notes amb informacions complementàries. Igualment, es preveu incrementar el nombre de fitxes terminològiques amb imatges associades.

Criteris metodològics

Tractament dels noms científics

Per a la consignació dels noms científics s’ha seguit el que estableix la Flora manual dels Països Catalans (Bolòs, Vigo, Masalles & Ninot, 2005. 3a ed.) i, complementàriament, si ha calgut, la Flora dels Països Catalans (Bolòs & Vigo, 1984-2001). Per a les espècies que no figuren en aquestes dues obres s’han consultat diverses flores i catàlegs, principalment la base de dades en línia IPNI i Flora iberica.

En el cas que s’hagin documentat diversos noms científics com a sinònims, es presenta en primer lloc el que s’ha considerat més habitual o rellevant, i la resta apareixen a continuació per ordre alfabètic. El criteri d’inclusió de sinònims s’ha basat en la freqüència d’aparició en la bibliografia buidada.

Exemple:

Alyssum simplex Rudolphi
Alyssum campestre auct.
Alyssum minus (L.) Rothm.

Pel que fa a la representació formal del nom científic, s’han seguit les recomanacions del Codi Internacional de Nomenclatura Botànica. Així, apareixen en cursiva únicament les parts dels noms científics llatins o llatinitzats que fan referència a les categories de gènere, espècie, subespècie i varietat, mentre que figuren en rodona els noms (o les abreviatures dels noms) dels autors de les denominacions, les indicacions per a subespècie i varietat, i la resta de caràcters o de símbols que eventualment poden formar part del nom científic.

Exemples:

Dianthus hispanicus Asso subsp. hispanicus [incl. subsp. fontqueri (O. Bolòs et Vigo) Barber et al., subsp. tarraconensis (Costa) Molero]
Smilax aspera L. var. balearica Willk.

El nom de la família botànica a què pertany cada planta es dóna en català i apareix en rodona a la part superior de la fitxa terminològica.

Tractament dels noms catalans

Les denominacions catalanes figuren a sota del nom científic en ordre alfabètic, excepte en els casos que la segona edició del diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (versió en línia), recull algun nom per a aquell tàxon. En aquests casos, l’entrada principal del diccionari normatiu figura en primer lloc i, a continuació, apareixen la resta de termes sinònims documentats.

Exemple:

Mercurialis L.
mercurial
malcoratge
murcarol

En cas de denominacions que corresponen, totalment o parcialment, a manlleus d’altres llengües, més o menys adaptats, s’ha emprat la cursiva per a distingir-los tipogràficament.

Exemples: curalotodo, palosanto, sanfuén; llapó de pato, mançanilla dolça

Quan el nom català fa referència a una part de planta, es respecta la forma com ha estat recollida en l’obra de buidatge i s’especifica entre parèntesis el nom de la part de planta al costat de la denominació.

Exemple:

taronger agre
aranja (fruit)
grill (part del fruit)
llima (fruit)
naronger
naronja (fruit)

Corpus de buidatge

En una primera etapa (1993-1997), es va dur a terme el buidatge d’una selecció d’obres especialitzades de tot l’àmbit dels territoris de parla catalana, editades abans de l’any 1994. En una segona etapa (2005-2008) el buidatge es completà amb un conjunt representatiu de publicacions aparegudes entre els anys 1994 i 2005 i també amb llistes inèdites de noms de plantes cedides per especialistes botànics. Durant l’any 2009 es treballarà en la depuració de les dades i en la preparació de l’edició definitiva.

Considerat globalment, el corpus de buidatge és constituït per unes 300 obres i documents especialitzats (tant publicats com inèdits) que recullen denominacions catalanes per a plantes autòctones i per a plantes exòtiques (usades en medicina, cultivades com a ornamentals, etc.). També hi han estat incorporades íntegrament les dades de fitonímia que conté la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (versió en línia).

Consulta del diccionari

Podeu consultar els termes tant a través d’un accés alfabètic com d’un accés temàtic (per famílies botàniques). En tots dos casos podeu triar si voleu obtenir la informació per nom científic o per nom català, i localitzar la denominació buscada en la llista que es mostra en el marc de l’esquerra de la pantalla, la qual apareix sempre ordenada alfabèticament.

Addicionalment, també podeu fer una consulta introduint directament una denominació en l’espai superior Cerca; en aquest cas, la interfície mostra en el marc de la dreta totes les fitxes terminològiques que contenen la cadena de caràcters consultada.

Pel que fa a les fotografies, es visualitzen com a miniatures quan consulteu una fitxa que en conté. Si voleu ampliar la imatge, només cal que hi feu clic.

Citació i drets

Si heu de fer referència a aquest diccionari, la citació recomanada és la següent:

VALLÈS i XIRAU, J. (dir.). Noms de plantes [En línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html>

Queda expressament prohibida, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, tant si és feta per tractament informàtic com per qualsevol altre mitjà o procediment.

Agraïments

Per la cessió de dades

Expressem el nostre reconeixement a les persones vinculades a diferents universitats i a altres àmbits relacionats amb la botànica que han cedit dades inèdites sobre noms de plantes:

Antoni Agelet, Roser Alay, Lluís Àlvarez, Rafael Balada, M. Rosa Balfegó, M. Reina Bastardas, Cèsar Blanché, Oriol de Bolòs, Sebastià Bonet, Carme Bosch, Miquel Campos, José P. Cano, Esperança Carrió, Rosa Casademont, Teresa Casasayas, Daniel Climent, Josep Costa, Erika B. Cuartiella, Maria Foraster, Maria Galobart, Miquel de Garganta, Teresa Garnatje, Cèsar Gutiérrez, Emili Laguna, Jordi López, Ànnia Lorente, Joan Martínez, Tòfol Mascaró, Anna Mesado, Marc Moll, Lluís Mulet, Joan Muntané, Manel Niell, Josep M. Ninot, Jordi Palau, Montse Parada, Maria Planells, Josep M. Poch, Montse Puig, Neus Puigbert, Francesc Pujol, Dolors Raja, Jordi Recasens, Montse Rigat, M. Elena Ruíz, Mar Santamaria, Anna Selga, Joan Torrell, Néstor Torres, Mercè Vendrell, Florenci Vallès, Lluís Vilar, Xavier Viñas.

Per la cessió de fotografies

Manifestem el nostre agraïment a les persones que han cedit les fotografies que il·lustren l’obra:

Olga Andrés, Pere Barnola, M. Àngels Bonet, Pere Bonet, Jordi Camprubí, Esperança Carrió, Daniel Climent, Anna M. Closas, Xavier Fargas, Ricard Ferrer, M. Antònia Julià, Daniel López, Montse Serra, Joan Vallès, Henar Velàzquez, Jaume Villalonga, Joan Carles Villalonga.

Pel suport i col·laboració

Agraïm a Josep Vicens l’ajut en la identificació de les imatges de plantes i a Imma Parellada la tasca de recerca terminològica duta a terme durant la primera fase del projecte. Finalment, volem expressar el nostre agraïment a la família de Francesc Masclans i Girvès, especialment a la seva filla Margarida i al seu gendre Oriol de Bolòs, que han donat totes les facilitats possibles per a utilitzar les dades del llibre de Masclans en aquest diccionari, el qual és, de fet, un homenatge de gratitud a l'obra fitonímica de l'autor de Els noms de les plantes als Països Catalans.