100 plantes per a l'estalvi d'aigua
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, depenent de la Diputació de Barcelona, ha creat un grup de treball per a una nova cultura de l'aigua.
La Comissió Permanent d'aquest grup de recerca, formada pels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Granollers,
Selecció de les espècies dels jardins
A continuació presentem cent espècies útils en xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua.
S’han seleccionat espècies atractives i rústiques, útils per a diverses finalitats en el
jardí.
Aquestes llistes inclouen tan sols una part de les espècies que conjuguen atractiu i frugalitat en el consum d’aigua.
Abreviatures utilitzades
Au: autòctona. Espècie que creix silvestre en qualsevol zona de la península Ibèrica.
Al: al·lòctona. Espècie que no és nativa de la península Ibèrica.
P: espècie de fulla perenne.
C: espècie de fulla caduca.
|
ARBRES |
|
|
|
|
|
Nom científic |
Nom comú |
Autòctona/ al·lòctona |
Perenne/ caduca |
Comentaris |
|
Ailanthus altissima |
Ailant |
al |
C |
Encara que originari de la Xina, creix espontàniament a les voreres de les carreteres i solars urbans. Tolera molt bé la contaminació. |
|
Arbutus unedo |
Arboç |
au |
P |
Fulles verd fosc. Fruits vermells o color taronja, comestibles i molt llampants.. |
|
Celtis australis |
Lledoner |
au |
C |
Escorça molt llisa de color gris. Fulles lanceolades, de vores finament dentades. Excel·lent per plantar als passeigs |
|
Ceratonia siliqua |
Garrofer |
au |
P |
No suporta les glaçades. Els fruits –grans llegums, de color marró vermellenc i molt rics en sucre– han estat emprats com a succedani de la xocolata. |
|
Cercis siliquastrum |
Arbre de l’amor |
al |
C |
Floració espectacular que cobreix les branques de multitud de raïms de flors rosades. |
|
Cupressus sempervirens |
Xiprer |
al |
P |
Alt i dret, de branques properes al tronc i de capçada estretament fusiforme. |
|
Elaeagnus angustifolia |
Arbre del paradís |
al |
C |
Fulles alternes, d’un verd grisenc a la cara superior, esblanqueïdes i com argentades a la cara inferior. |
|
Ficus carica |
Figuera |
au |
C |
Fulles molt grans, peludes i aspres al tacte, ordinàriament amb lòbuls grans i de punta arrodonida. En el nostre país en perduren races locals que cal conservar. |
|
Juniperus communis |
Ginebre |
au |
P |
Fulles petites, linears i punxants, amb una banda esblanqueïda tot al llarg de la cara superior. |
|
Juniperus oxycedrus |
Ginebró |
au |
P |
Fulles semblants a les de l’espècie anterior, però amb dues bandes esblanqueïdes, separades per una ratlla intermèdia verda. |
|
Laurus nobilis |
Llorer |
au |
P |
S’ha de plantar en zones arrecerades. Fulles aromàtiques i molt emprades com a condiment. |
|
Olea europaea |
Olivera |
au |
P |
Resisteix el fred intens, però les glaçades incideixen negativament en la producció d’oliva. |
|
Phoenix dactylifera |
Palmera de dàtils |
al |
P |
Resisteix poc les glaçades, i és per això que es conrea principalment a les zones litorals. |
|
Phoenix canariensis |
Palmera de Canàries |
al |
P |
Prefereix els ambients càlids. Només resisteix glaçades lleugeres. |
|
Pinus halepensis |
Pi blanc |
au |
P |
Tronc d’escorça cendrosa. Fulles en forma d’agulla molt fines i flexibles. |
|
Pinus pinea |
Pi pinyer |
au |
P |
Pinyes grosses, amplament ovoides i de color marró vermellenc. Capçada densa, generalment eixamplada i aplatada en forma de parasol. |
|
Punica granatum |
Magraner |
al |
C |
Només viu en zones càlides. Es planta preferiblement aprop d'una paret orientada al sud. |
|
Quercus ilex |
Alzina |
au |
P |
Potser l’arbre més representatiu de la península Ibèrica. Els exemplars adults tenen una capçada espessa i arrodonida. |
|
Robinia pseudoacacia |
Robínia |
al |
C |
Flors blanques, grosses, nombroses i agrupades formant raïms espessos i penjants. |
|
Schinus molle |
Pebrer bord |
al |
P |
Resisteix poc les glaçades. Els seus fruits, de la mida d’un gra de pebre i de color rosa brillant, desprenen una agradable olor de pebre quan es trenquen. |
|
Sophora japonica |
Acàcia del Japó |
al |
C |
El fruit, un llegum, apareix estrangulat entre llavor i llavor, ço que li dóna un aspecte peculiar |
|
Tamarix gallica |
Gatell |
au |
P |
Arbre de branques llargues i flexibles i diminutes fulles disposades en forma d’escates. |
|
ARBUSTS |
|
|
|
|
|
Nom científic |
Nom comú |
Autòctona/ al·lòctona |
Perenne/ caduca |
Comentaris |
|
Atriplex halimus |
Salat blanc |
au |
P |
Resistent en terrenys de forta salinitat. |
|
Berberis vulgaris |
Coralet |
au |
C |
Branques amb espines fortes de color groguenc que apareixen en grups de tres o cinc. |
|
Berberis thunbergii |
Coralet vermell |
al |
C |
Fulles de color granat fosc, que abans de caure es tornen de vermell carmí. Emprat sovint per crear contrastos en les bardisses mixtes. |
|
Bupleurum fruticosum |
Matabou |
au |
P |
|
|
Buxus sempervirens |
Boix |
au |
P |
Encara que pot plantar-se al sol, creix millor en llocs ombrívols. Excel·lent per formar bardisses, tant retallades com lliures. |
|
Cistus albidus |
Estepa blanca |
au |
P |
Fulles esblanqueïdes, espessament peludes. Flors rosa, grosses. |
|
Cistus ladanifer |
Estepa negra |
au |
P |
Molt aromàtica. Amb una o dues plantes n’hi ha prou per difondre un perfum intens per tot el jardí. |
|
Cistus laurifolius |
Estepa borda |
au |
P |
|
|
Cistus salviifolius |
Estepa borrera |
au |
P |
Fulles petites, rugoses i arrodonides.. |
|
Colutea arborescens |
Espantallops |
au |
C |
|
|
Coronilla glauca |
Carolina |
au |
P |
Floració molt cridanera. Flors grogues i molt oloroses. Fulles compostes d’un verd blavós. |
|
Crataegus monogyna |
Arç blanc |
au |
C |
|
|
Chamaerops humilis |
Margalló |
au |
P |
Grans fulles en forma de ventall. |
|
Ephedra fragilis |
Candelers |