100 plantes per a l'estalvi d'aigua


plantesxerojardineria
100 plantes per a l'estalvi d'aigua

 

 

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, depenent de la Diputació de Barcelona, ha creat un grup de treball per a una nova cultura de l'aigua.

 

La Comissió Permanent d'aquest grup de recerca, formada pels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Granollers, la Pobla de Claramunt, Mataró, Reus, Sant Boi, Sant Cugat, Santa Coloma de Cervelló i Torredembarra ha elaborat una ORDENANÇA TIPUS PER A L'ESTALVI D'AGUA.

 

Selecció de les espècies dels jardins

 

A continuació presentem cent espècies útils en xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua.

 

S’han seleccionat espècies atractives i rústiques, útils per a diverses finalitats en el

jardí.

 

Aquestes llistes inclouen tan sols una part de les espècies que conjuguen atractiu i frugalitat en el consum d’aigua.

 

Abreviatures utilitzades

 

Au: autòctona. Espècie que creix silvestre en qualsevol zona de la península Ibèrica.

Al: al·lòctona. Espècie que no és nativa de la península Ibèrica.

P: espècie de fulla perenne.

C: espècie de fulla caduca.

 

 

ARBRES

 

 

 

 

 

 

Nom científic

Nom comú

Autòctona/

al·lòctona

 

Perenne/

caduca

 

Comentaris

 

Ailanthus

altissima

 

Ailant

al

C

Encara que originari de la

Xina, creix espontàniament

a les voreres de les

carreteres i solars urbans.

Tolera molt bé la

contaminació.

 

Arbutus unedo

Arboç

au

P

Fulles verd fosc. Fruits

vermells o color taronja,

comestibles i molt

llampants..

 

Celtis australis

Lledoner

au

C

Escorça molt llisa de color

gris. Fulles lanceolades, de

vores finament dentades.

Excel·lent per plantar als

passeigs

Ceratonia

siliqua

 

Garrofer

au

P

No suporta les glaçades. Els

fruits –grans llegums, de

color marró vermellenc i molt

rics en sucre– han estat

emprats com a succedani de

la xocolata.

 

Cercis

siliquastrum

 

Arbre de l’amor

al

C

Floració espectacular que

cobreix les branques de

multitud de raïms de flors

rosades.

 

Cupressus

sempervirens

 

Xiprer

al

P

Alt i dret, de branques

properes al tronc i de

capçada estretament

fusiforme.

 

Elaeagnus

angustifolia

 

Arbre del

paradís

al

C

 

Fulles alternes, d’un verd

grisenc a la cara superior,

esblanqueïdes i com

argentades a la cara inferior.

 

Ficus carica

Figuera

au

C

Fulles molt grans, peludes i

aspres al tacte,

ordinàriament amb lòbuls

grans i de punta arrodonida.

En el nostre país en

perduren races locals que

cal conservar.

Juniperus

communis

 

Ginebre

au

P

Fulles petites, linears i

punxants, amb una banda

esblanqueïda tot al llarg de

la cara superior.

 

 

Juniperus

oxycedrus

 

Ginebró

au

P

Fulles semblants a les de

l’espècie anterior, però amb

dues bandes esblanqueïdes,

separades per una ratlla

intermèdia verda.

 

Laurus nobilis

Llorer

au

P

S’ha de plantar en zones

arrecerades. Fulles

aromàtiques i molt

emprades com a condiment.

 

Olea europaea

Olivera

au

P

Resisteix el fred intens, però

les glaçades incideixen

negativament en la

producció d’oliva.

 

Phoenix

dactylifera

 

Palmera de

dàtils

 

al

P

Resisteix poc les glaçades, i

és per això que es conrea

principalment a les zones

litorals.

 

Phoenix

canariensis

 

Palmera de

Canàries

 

al

P

Prefereix els ambients

càlids. Només resisteix

glaçades lleugeres.

 

Pinus

halepensis

 

Pi blanc

au

P

Tronc d’escorça cendrosa.

Fulles en forma d’agulla molt

fines i flexibles.

 

Pinus pinea

Pi pinyer

au

P

Pinyes grosses, amplament

ovoides i de color marró

vermellenc. Capçada densa,

generalment eixamplada i

aplatada en forma de parasol.

 

Punica

granatum

 

Magraner

al

C

Només viu en zones càlides.

Es planta preferiblement

aprop d'una paret orientada

al sud.

 

Quercus ilex

Alzina

au

P

Potser l’arbre més

representatiu de la

península Ibèrica. Els

exemplars adults tenen una

capçada espessa i

arrodonida.

 

Robinia

pseudoacacia

 

Robínia

al

C

Flors blanques, grosses,

nombroses i agrupades

formant raïms espessos i

penjants.

 

Schinus molle

Pebrer bord

al

P

Resisteix poc les glaçades.

Els seus fruits, de la mida

d’un gra de pebre i de color

rosa brillant, desprenen una

agradable olor de pebre

quan es trenquen.

 

Sophora

japonica

 

Acàcia del Japó

al

C

El fruit, un llegum, apareix

estrangulat entre llavor i

llavor, ço que li dóna un

aspecte peculiar

Tamarix gallica

Gatell

au

P

Arbre de branques llargues i

flexibles i diminutes fulles

disposades en forma

d’escates.

 

 

ARBUSTS

 

 

 

 

 

 

Nom científic

Nom comú

Autòctona/

al·lòctona

 

Perenne/

caduca

 

Comentaris

 

Atriplex halimus

Salat blanc

au

P

Resistent en terrenys de

forta salinitat.

 

Berberis

vulgaris

 

Coralet

au

C

Branques amb espines

fortes de color groguenc

que apareixen en grups de

tres o cinc.

Berberis

thunbergii

 

Coralet vermell

al

C

Fulles de color granat fosc,

que abans de caure es

tornen de vermell carmí.

Emprat sovint per crear

contrastos en les bardisses

mixtes.

 

Bupleurum

fruticosum

 

Matabou

au

P

 

 

Buxus

sempervirens

 

Boix

au

P

Encara que pot plantar-se

al sol, creix millor en llocs

ombrívols. Excel·lent per

formar bardisses, tant

retallades com lliures.

 

Cistus albidus

Estepa blanca

au

P

Fulles esblanqueïdes,

espessament peludes.

Flors rosa, grosses.

Cistus ladanifer

Estepa negra

 

au

P

Molt aromàtica. Amb una o

dues plantes n’hi ha prou

per difondre un perfum

intens per tot el jardí.

Cistus

laurifolius

 

Estepa borda

au

P

 

 

Cistus

salviifolius

 

Estepa borrera

au

P

Fulles petites, rugoses i

arrodonides..

Colutea

arborescens

Espantallops

au

C

 

 

Coronilla

glauca

Carolina

au

P

Floració molt cridanera.

Flors grogues i molt

oloroses. Fulles compostes

d’un verd blavós.

 

Crataegus

monogyna

 

Arç blanc

au

C

 

 

Chamaerops

humilis

Margalló

au

P

Grans fulles en forma de

ventall.

 

Ephedra fragilis

Candelers