Flor de neu

La flor de neu, Leontopodium alpinum, és una planta de la família de les compostes o asteriàcies. Fa uns quinze o vint centímetres d'alçada, les fulles són carnoses i la flor té uns pètals blancs i avellutats amb set botons de color groc verdós al centre. El seu hàbitat és a l'alta muntanya a uns 2000 o 3000 metres d'alçada però se n'han vist fins i tot al massís de l'Everest a 5000 metres.

És originària de la Sibèria i és la flor alpina per excel·lència, però també n'hi ha als Pirineus i als Càrpats. Sempre es troba en roquissars i llocs d'accés difícil. És molt tolerant a les temperatures extremes i a les radiacions ultraviolades. El nom d'edelweis ve de l'alemany i significa la noble blanca, per la seva bellesa i símbol de la puresa de l'alta muntanya. A la literatura sempre ha estat descrita envoltada de misteri i molts països l'han fet un símbol en escuts d'armes, en monedes, insignes d'empreses, etc.

Aquesta planta no creix en abundància i el fet que sigui tan valorada ha fet que n'hagi minvat la seva població. Està protegida a la majoria de països on creix però es pot cultivar en un test. Les llavors de la flor de neu que hi ha a la venda permeten que podem plantar-ne en torba o en fibra de coco. Cal que el substrat sigui ben humit, sembrarem les llavors i en cinc o sis dies germinaran. A partir d'aleshores caldrà anar regant sovint.