Aranyoner  Prunus spìnosa

És un arbust caducifoli que medeix uns 2 m d'alçada. Fa unes flors blanques i uns fruits de color blavós. Creix al voltant dels boscos de fins a 1600 m d'altitud. Els aranyons són madurs a la tardor. Aquests fruits es fan servir per fer licors. El pacharan es fa a partir d'aranyons, anís i cafè.

 Angèlica borda   Angelica sylvestris

És una herba aromàtica d'aproximadament 1 m d'alçada. Les flors són umbel·les de petites umbel·les blanques. Aquestes inflorescències a l'estiu són petits fruits. Creix en boscos de ribera i indrets molt humits. Se'n mengen les tiges tendres, que es cullen a la primavera i se'n fan tiges gebrades, confitant-les fent-les bullir un quart d'hora en almívar vàries vegades. Després s'han de gebrar , s'escalden  i se suquen en almívar dens, per últim s'assequen al forn.

 Arboç  Arbutus unedo

És un arbre perennifoli que pot arribar als 10 m d'alçada. Les fulles són lanceolades, lluents i dentades. Les flors són blanques i molt tardanes, que en molts cops coincideixen amb la fructuficació. Els friuts són baies vermelles semblants a les cireres però amb la pell rugosa. Es mengen collides de l'arbre tot i que n'augmenta el seu gust si es deixen madurar força. Llavors també augmenta el seu contingut en alcohol.

 Avellaner  Corylus avellana

És un arbre d'uns 7 m d'alçada que es ramifica des de la base. Les fulles són aspres i de forma rodona. Les flors s'agrupen en inflorescències anomenades aments masculins o femenins i apareixen entre gener i març. Les avellanes tenen la part externa lignificada i es cullen a l'agost i al setembre. Les avellanoses es troben a llocs obacs de la muntanya mitjana. Els fruits es poden menjar crus o torrats. Se'n fan gelats, reposteria i salses

 Borratja   Borago officinalis

És una planta herbàcia de mig metre d'alçada, amb les fulles i les tiges glabres. Les flors són de color entre rosa i lila i de forma d'estrella. Surten entre abril i setembre. Surten a les terres baixes, a la vora dels camins i als camps que no es cultiven. Es mengen les flors i les flles, que es cullen a la primavera quan encara són tendres. Les fulles es bullen o es fan arrebossades, i les flors són per decorar amanides sopes.

 Carbassina   Bryonia dioica

És una planta enfiladissa que s'ajuda a créixer amb els circells. Les flles són palmades arrodonides i amb el marge enter. Són plantes dioiques, les flors masculines estan a un peu i les femenines en un altre. Es troben en els boscos obacs. Es mengen els brots tendres quan comencen a brotar.

 Card   Silybum marianum

És un acard mot alt i fort, de fins a 2 m d'alçada. Les flors són capítols porpres i estan envoltades per bràtees grosses. Floreixen a la primavera i a l'estiu. El friuts són petits i porten un plomall per facilitar-ne la dispersió. Se'n mengen les fulles i la part interna de les flors. Es cullen a la primavera abans que floreixi. Les fulles es ciunen com la verdura, i les flors i les bràctees com les carxofes.

 Castanyer   Castanea sativa

És un arbre de port gros, amb un tronc gruixut i de fulla caduca. Les fulles són lanceolades, dentades i amb nervis paral·lels. Les flors masculines formen aments drets iles femenines es troben a la base dels aments masculins. Les castanyes estan protegides per una funda d'espines. Es troben a les muntanyes humides. Les castanyes es cullen a la tardor i se solen menjar torrades o com a complement de molts menjars.

 Cirerer   Prunus avium

És un arbre caducifoli de port mitjà. Les seves fulles són el·líptiques i dentades. Les flors són blanques i apareixen entre març i abril, segons el lloc i la varietat. La cirera és una drupa. Creix en indrets humits de muntanya mitjana. Maduren a principis d'estiu i es poden menjar crues, fer-ne melmelades i guindes per a pastisseria.

 Colitxos   Silene vulgaris

És una planta herbàcia perenne molt ramificada i de mig metre d'alçada. Les flors tenen el calze inflat que protegeix la corol·la. Floreixen entre el març i l'octubre i se'n mengen les fulles joves. Es cullen a principis de primavera i es fan cues i amb triuta.

 Corner   Amelanchier ovalis

És un arbust caducifoli de fins a tres metres d'alçada. Les fulles són oval-el·líptiques i dentades. Les flors, que són blanques i estan agrupades en raïms, apareixen l'abril i el maig . Es troben als boscos clars de la muntanya mitjana, entre rouredes. La part comestible són els fruits, que són negres i de gust dolç. Es cullen a partir mig estiu i es mengen crus o se'n fan melmelades.

 Coscoll   Molopospermum peloponnesiacum

És una planta hebàcia de més d'un metre d'alçada. Té unes fulles grosses de segments lanceolats i dentats i les flors són inflorescències també molt grosses

 Cosconilla   Reichardia picroides

Herba perenna de poca alçada que creix en forma de roseta i flors al capdamunt d'un peduncle llarg i recte que són capítols de fins a 50 cm d'alçada. Les flors són de color groc i en forma de lígules i l'involucre format per les bràctees. Floreix tot l'any. Els fruits són aquenis amb un plomall. Creix a les terres baixes, en prats secs. Se'n mengen les fulles acabades de sortir i abans de la floració. Es mengen crues en amanides.

 Créixens  Rorippa nastturtium-aquaticum

És una planta herbàcia perenne. Les seves tiges són buides i mig reptants. Fan arrels als nusos. Les fulles són derd fosc i són compostes amb folíols arrodonits. Les flors són blanques, amb 4 pètals disposats en creu, surten entre l'abril i el setembre. Creixen a la vora dels rius. Se'n mengen les fulles, collides abans de la floració i es fan en amanides , soles o amb altres hortalisses.

 Esbarzer   Rubus ulmifolius

És una liana de fins a 10 m de llargada. Les tiges tenen espines i són arcuades, que arrelen quan toquen a terra per l'extrem i  fan una planta nova. Les fulles són compostes i de color verd fosc. Les flors són de color rosa i blanc i surten a l'estiu. És una bardissa típica de marges i clarianes de boscos. El fruit és un conjunt de dupes, les móres, que es cullen a la tardor, quan són madures. Es mengen fresques o se'n fan melmelades.

 Esparreguera   Asparagus acutifolius

És una mata densa de tiges grises i peludes. Són arquejades o enfiladisses. El brots verds que surten a la primavera s'anomenen turions i són els espàrrecs de bosc. Les brnaques tenen petites fulles, a l'axil·la de les qual surten petites tiges anomendades cladodis i que punxen. És una planta típica dels sta-boscos dels alzinars. Les flors són grogues i oloroses i és una planta dioica. Els espàrrecs es cullen a la primavera, quan acaben de sortir i es fan bullits i es posen a les amanides, en sopes o en triuta.

 Falzia vera   Adiantum capillus-veneris

És una falguera que té un rizoma subterrani del qual surten les fulles a l'exterior. No fan flors ni fruits sinó espores dins els esporangis. Les fulles són compostes, ovalades i d'un color verd molt tendre. Creixen en roques on regalima l'aigua, en coves i en baumes. La part comestible són les fulles, que es bullen a foc lent, al suc que en resulta s'hi afegeix el doble del seu pes de sucre i el xarop és una beguda refrescant. És típic d'Anglaterra.

 Farigola Thymus vulgaris

És una planta llenyosa de fins a 30 cm d'alçada. És molt aromàtica i té una forma arrodonida de color gris. Les fulles són petites i contenen glàndules que fan l'olor. Floreix de març a juny amb unes floretes blanques o roses. Creix a les terres baixes i pedregoses amb molta insolació. Els brots tendres es fan servir per condimentar els rostits juntament amb altres plantes aromàtiques. També se'n fa sopa, amb pa, all, sal i oli.

 Figuera de moro Opuntia ficus-barbarica

És una planta amb espines que fa tiges aplanades que semblen pales. Les fulles surten sobre les pales joves i són petites i aviat s'essequen, és on després hi surt una espina. Les fors apareixen entre maig i juliol i posteriorment vénen les figues de moro. Són baies espinoses que es cullen a l'estiu, són sucoses i molt dolces, però tenen molts pinyols entre la polpa. És originària de l'Amèrica central i s'han naturalitzat a les terres baixes i molt assolellades, sobretot en el clima temperat de la vora del mar.

 Fonoll Foeniculum vulgare

És una planta perenne que té un rizoma del qual va brotant cada any una planta nova. Arriba a medir 2 m d'alçada. És molt aromàtica i fa una olor semblant a l'anís. Les fulles són lacínies i les flors s'agrupen en inflorescències d'umbel·les de color groc. Floreixen a l'estiu. Els friuts són secs i es cullen a partir de l'agost. Creixen en herbissars i prats assolellats. Se'n cullen les fulles per amanides a la primavera, i els fruits a la tardor, per afegir-los en reposteria com les galetes.

 Fonoll marí Crithmum maritimum

És una planta herbàcia perenne amb moltes ramificacions i sense fulles a la part inferior, que pot arribar a medir 40 cm  d'alçada. Es troben a les roques a la vora del mar. Les fulles són crasses i pinnades vàries vegades. Les flors són petites i formen umbel·les de color blanc. Es mengen les fulles i es cullen tot l'estiu. Les fulles tendres són salades i es posen a les amanides. També es poden confitar i se'n poden fer salses per a carns.

 Gerdera Rubus idaeus

És una planta arbustiva que medeix 1 m d'alçada. Les tiges o turions tenen agulles no gaire agressives. El primer any de vida creixen, i el segon fan flors i fruits i moren. Les fulles són compostes i dentades i les flors són blanques i surten entre maig i juliol. Els gerds són grups de petites drupes semblants a les móres. Creixen als marges dels camins i als boscos humits. Els gerds es cullen a l'estiu i es mengen frescos. Es poden congelar i se'n pot fer melmelada.

 Ginebre Juniperus communis

És un petit arbre de fins a 2 m d'alçada. Les seves fulles són liniars aciculars i punxen, de color verd clar i amb una franja blanca. És una planta dioica que viu als boscos poc densos de la muntanya. Els fruits són glàbuls, petites baies que s'anomenen ginebrons. Apareixen només als peus femenins i són de color verd quan surten i blau fosc quan maduren. Es cullen a la tardor i se'n fan licors com la ginebra i ratafia.

 Grosella Ribes petraeum

ës un arbust que pot arribar a medir 3 m d'alçada. Les seves fulles són amples lobulades i dentades. Les flors són petites, com campanetes vermelles disposades en raïms. Els fruits són petites baies sucoses, una mica àcides i es cullen a partir de juliol. Creixen en prats i avetoses dels pirineus. Els fruits es mengen frescos i amb sucre. També se'n fan melmelades i xarop, fet amb suc de grosella i sucre.

 Herba col Cynara cardunculus

És una planta perenne molt espinosade fins a 1,5 m d'alçada. Té fulles dividides amb segments i acabades amb espines. Les flors són lígules blaves i s'agupen en capítols. Les bràctees de l'involucre també tenen unes espines molt característiques. Floreixen entre juny i juliol i creixen als prats propers a les poblacions. Les penques de les fulles inferiors, les flors, i les bràctees es mengen quan són tendres i es fan com la verdura les fulles, com les carxofes les bràctees i les flors serveixen per fer mató ja que tenen un component que qualla la llet.

 Salicòrnia Salicornia europaea

És una herba anual que té les tiges suculentes i que pot arribar a fer mig metre d'alçada. Té un color verd que a la tardor vira cap a vermell. Les fulles són molt petites i les flors també, de manera que es col·loquen de tres en tres com un triangle. Floreixen a finals d'agost i es troben als sorrals marins i sòls salins que estan èpoques innundats i èpoques secs. Les parts verdes i tendres es mengen, es poden confitar o es poden fer fregides.

 Lledoner Celtis australis

És un arbre caducifoli de port gros i d'escorça grisenca. Les fulles són lanceolades i dentades i de tacte una mica aspre. Les flors són petites i verdoses, surten alhora amb les fulles, entre el març i l'abril. El fruit són els lledons, que són dolços i comestibles, verds i negres quan mauren, que és quan es cullen. Es mengen crus. Els trobem com a arbres solitaris i s'utilitzen molt com a arbrat viari, acausa sobretot de les poques malalties que agafen.

 Llorer Laurus nobilis

És un arbust perennifolide fins a 15 m d'alçada. Té unes fulles lanceolades, enteres i amb moltes petites glàndules que produeixen l'oli essencial que fa l'olor característica. Les flors són blanques amb inflorescències, i els peus són dioics. És originari d'Àsia menor però s'ha extès per tot el mediterrani. Les fulles són comestibles i es cullen tot l'any. Quan són seques es posen als estofats i alstres guisats.

 Maduixera Fragaria vesca

És una herba rastrera que es va escampant en estolons. Les fulles són compostes amb tres folíols i dentades. Les flors són blanques i surten cap a la primavera i l'estiu.  Un cop la flor és fecundada el fruit es va fent carnós i a la superfície hi conté els fruits. La maduixa és doncs un fruit múltiple. Creix en clarianes i a les vores dels boscos humits. Es cultiven bàsicament a la comarca del Maresme.

 Malva Malva sylvestris

És una planta herbàcia que pot arribar a tenir la base llenyosa  i a medir 1 m d'alçada. Les fulles estan dividides en cinc lòbuls, i tenen dents arrodonides. Les flors són d'un rosa viu i surten entre el març i l'octubre. La trobem en prats, marges de camins. Se'n mengen les fulles, que es cullen a la primavera i a l'estiu i es cuinen com la verdura. A Egipte se'n fa una sopa espessa i és un plat típic.

Menta Menta piperita

És una herba perenne d'uns 60 cm d'alçada que fa una olor molt característica. Les fulles són ovalades i dentades, i es disposen de dues en dues on hi ha un nus. Les flors són liles i fan inflorescències en forma d'espigues a l'estiu. És una planta que es cultiva i se'n mengen les fulles i els brots tendres. Se sol collir a la primavera abans que floreixi, però en general es pot cullir tot l'any. Les aplicacions a la cuina són moltes, en guisats, amb verdura, en begudes, etc.

 Mostassa Sinapsis alba

És una planta herbàcia anual. Les seves tiges són verticals i les fulles estan molt dividides. Les flors surten entre el març i el juliol i són de color groc. Els fruits són silíqües molt petites. En trobem al marges dels camins i de les carreteres, en infrets molt assolellats i amb poca aigua. Les llavors es mengen, es cullen els fruits cap al maig o al juny i s'extreuen del fruit. Es preparen amb vinagre i se salen, es trinxa i obtenim la mostassa envasada. Tamé es posa en amanides i en carns.

 Murtra Myrtus communis

És un arbust de fullatge dens i perenne. Fa fins a 1 m d'alçada i les seves fulles són oposades lluents i de forma lanceolada. Les flors surten entre el maig i el juliol i són blanques i oloroses. Els fruits s'anomenen murtons i maduren a finals d'octubre, són rodons i de color negre. Creixen als sota-boscos. Les parts que es mengen són les ponzelles i les fulles, i també els fruits. S'afegeix a la carn i els fruits són per fer farcits.

 Nabiu Vaccinum myrtillus

És un arbust caducifoli de fins a mig metre d'alçada. Les flors són blanques o vermelles i pengen cap avall. Els nabius són de color blau fosc i rodons i apareixen a partir del juliol. Es poden menjar crus tot i que són àcids. També se'n fan melmelades i amb suc de llimona s'afegeixen als pastissos.

 Noguera Juglans regia

Són arbres caducifolis de port gros. Les fulles són compostes de nou folíols. Les flors surten alhora que les fulles i les masculines i les femenines són diferents però surten al mateix arbre. Les nous maduren a la tardor. Se solen cultivar però també creixen als marges dels camps i dels camins. El que ens mengem són les llavors, que es mengen crues i en postres i reposteria. També són un component de la ratafia.

 Orenga Origanum vulgare

És una planta hebàcia de tiges erectes i ramificades. Les fulles són ovalades i són aromàtiques. Les flors són blanques i formen inflorescències envoltades de bràctees. Floreixen de juliol a setembre i surten a les clarianes dels boscos de llocs plujosos. Les fulles es mengen. Es deixa assecar tota la planta en llocs airejats i un cop seques es poden guardar el temps que calgui. Es fan servir de condiments de plats guisats, a les amanides i a les pizzes.

 Ortiga Urtica dioica

És una herba perenne de metre i mig d'alçada. Les fulles tenen uns pèls urticants i són grans  ovalades. Les flors es disposen en inflorescències pèndules i surten d'abril a setembre. Viuen als merges i en camps abandonats des de terres baixes fins a l'alta muntanya. Les fulles es mengen, s'escalden i es fregeixen i se serveixen amb anamida o amb altres verdures com les bledes o els espinacs.

 Pastanaga borda  Daucus carota

És una herba bianual que el segon any tenen una arrel endurida i la planta fa uns 80 cm d'alçada. Les flors són blanques o rosades i formen umbel·les de fins a 8 cm de diàmetre i al centre hi tenen una flor negra estèril. Floreixen de l'abril a l'octubre. Es troben en prats i camps en desús. Les arrels es mengen, es cullen abans de florir i s'ha d'arrencar tota la planta. Tenen un gust semblant al de la pastanaga que es cultiva però és més fort i amarg. Se'n fan sopes.

Dent de lleó Taraxacum officinale

És una herba perenne de fins a mig metre d'alçada que creix en forma de roseta i d'on surten els peduncles de les fulles. Contenen un làtex blanc. Les flors són lígules de color groc que que es reuneixen en capítols. Es pot veure florida gairebé tot l'any, als prats i entre les gespes. Les fulles són comestibles quan són tendres. Es fan en amanides i tenen un gust una mica amarg.

 Regalèssia Glycyrrhiza glabra

És una planta herbàcia robusta i dreta de fins a un metre d'alçada. Fa rizomes subterrranis i així s'escampa pel terreny. Les fulles són compostes i les flors són de color violeta o blau i es reuneixen en raïms. Floreixen entre maig i juny i es troben en herbissars humits, sobretot a les ribes dels rius.Es mengen les arrels i els rizomes. Es poden menjar crues, ja que tenen un gust dolç i suau. També se'n fan xarops que es deixen assecar i en resulta la pega dolça.

 Regalèssia de muntanya Trifolium alpinum

És una gespitosa que brota del rizoma subterrani, que té un gust dolç. Les fulles són compostes i les flors papilionades de color rosa o porpra i molt oloroses. Ës interessant també en jardineria, ja que forma uns grups de flors que ressalten molt al mig d'un prat. Floreixen a l'estiu a l'alta muntanya. Els rizomes es cullen a l'estiu i es mengen crus.

 Romaní Rosmarinus officinalis

És un arbust aromàtic propi de brolles i terrenys assolellats. També és molt utilitzat en jardineria, sobretot el seu híbris rastrer. Les fulles són liniars, endurides i de color verd grisenc. Les flors són blaves i laviades. Les fulles i els brots tendres es mengen i es fan com a condiment en carns un cop estan essecats.

 Sajolida Satureja montana

És una herba perenne de poca alçada, molt aromàtica i lignificada a la seva part de baix. Les fulles són lanceolades i tenen unes glàndules que contenen l'essència. Les flors són rosades i surten sota les fulles de la punta dels brots. Floreixen a l'estiu. Els brots tendres i les fulles s'assequen i són molt bon condiment per les carns com l'estofat.

 Saüc Sambucus nigra

És un arbust caducifoli que té l'aspecte d'un petit arbre de fins a 10 m d'alçada. Les fulles són compostes i les flors són blanques i oloroses i s'agrupen en inflorescències. Floreixen entre en febrer i el juny. Els seus fruits són esfèrics i negres. Creixen en boscos ombríbols i humits. Les flors i els fruits es mengen. Les flors es fan arrebossades amb farina i ou i els fruits són àcids i es fan en macedònies. També se'n fan melmelades.

 Servera Sorbus domestica

És un arbre de port mitjà. Les fulles són compostes i les flors són de color blanc i apareixen formant inflorescències. Floreixen entre l'abril i el juny. Els fruits són comestibles i tenen un aspecte semblant a les peres i es cullen a la tardor. S'han de deixar sobremadurar i se'n fa una melmelada per acompanyar plats de carns.

 Taperera Capparis spinosa

ës una arbust ramificatde tiges llargues i flexibles de fins a un metre de llargada. Les fulles són avalades, i les flors són solitàries i grosses. Floreixen a la primavera i a l'estiui creixen en roquissars i en escletxes de roques. Les flors abans d'obrir-se es mengen i s'anomenen tàperes. Es conserven en vinagre i sal i es posen en salses i amanides.

 Sàlvia Salvia pratensis

És una planta herbàcia perenne poc ramificada i d'uns 80 cm d'alçada. La majoria de fulles creixen en roseta a la base de la planta. Floreixen entre maig i agost i creixen en prats secs de la muntanya. Les fulles són comestibles. S'assequen i serveixen de condiment en estofats i guisats.

 Te de roca Jasonia saxatilis

És una herba perenne que fa tiges lignificades. Les fulles són lanceolades i molt aromàtiques. Les flors són groques i s'agrupen en inflorescències de capítols i surten entre juliol i agost. Creixen a les escletxes de roques assolellades. Les seves parts comestibles són les fulles i les flors, que es prenen fent-ne infusions.