Els bolets
Us oferim una mostra dels bolets més usuals als boscos del nostre país.
Arigany Morchella conica Viu a les clarianes dels boscos, sobretot als llocs remoguts o cremats. Surt a la primavera i té el barret cònic, de color fosc i d'uns 3 o 7 cm d'alçada. És buit i l'aspecte exterior que presenta és d'uns alvèols limitats per una xarxa de costelles verticals gruixudes i horitzontals més primes. Amb els dies s'enfosqueix. La carn fa una olor suau i de gust és dolç. És un comestible excel·lent que es pot conservar sec i consumir-sa fora de temporada. Si es vol menjar fresc primer s'ha de bullir. | |
| Barretet, orella de gat Helvella crispa Viu en boscos de planifolis i sovint a les vores dels camins o a l'herba. Surt des de l'agost fins el novembre. El barret està format per rebrecs lobulars i la vora no està unida al peu. La cara superior és grisa o ocre i la resta blanca. La carn és trencadissa ì comestible, però no és gaire apreciat pel gust fat que té. El peu és buit i cilíndric, i sol tenir solcs de dalt a baix. Pot arribar a tenir uns 10 o 12 cm d'alçada. |
| Orella de gat de peu llis Helvella Elsatica Viu a qualsevol bosc i a les vores dels camins, a la terra nua o entre la molsa i l'herba. Surt des de finals d'estiu fins a finals de la tardor. El barret és de color entre gris cendra i bru clar, d'uns 2 cm d'amplada i el bolet sencer pot medir fins a 10 cm. La carn és prima, blanca o groguenca i l'olor i el gust són suaus. És comestible però no gaire apreciat. No es pot consumir cru. El epu és prim i llis, d'un cm de gruix. |
| Cassoleta taronja Aleuria auranta Viu al bosc i en marge de sòls argilosos, però també en sòls sorrenc i pedregosos. Surt a la tardor. El barret és gairebé esfèric quan surt i després s'obre. Té el marge lobulat o estripat. Destaca el seu color taronja viu. La carn és prima i és un bon comestible, tot i que una mica insípid. |
| Orella d'ase Otidea onotica Viu en boscos planifolis i en terrenys sorrenc. Surt a la tardor. El carpòfor és semblant al de les cassoletes, però està obert per un costat, cosa que li dona un aspecte d'orella. Medeix entre 3 i 8 cm d'alçadai uns 5 d'amplada. Per dins és de color rosat quan és jove i després pren un color groc. A la part inferior forma un peu amb una vellositat blanca. La carn és prima i tot i que és comestible no és gens apreciat. Es pot menjar cru en amanides. |
| Tòfona negra Tuber melanosporum És un bolet hipogeu, associat a roures i alzines, i també a salzes i avellaners. surt entre el novembre i el març. El carpòfor és de forma globosa, d'entre 2 i 8 cm. És de color negre i la superfície és amb verrugues en forma de plaques irregulars. La carn és blanquinosa quan és jove i després passa a ser negra. Fa una olor forta molt agradable. És un bolet comentible de primera qualitat, es fa servir de condiment i en plats d'alta cuina. Antigamentla seva recerca es feian amb porcs, que els buscaven per menjar-se'ls. |
| Tòfona blanca Tuber blotii És un bolet que forma micorizes amb alzines i roures. Viu soterrada però a poca profunditat. Surt a la primavera i a l'estiu. El carpòfor és globós, d'uns 8 cm i de color negre i està recobert de berrugues. La carn és blanquinosa o rosada i fa molt bona olor i té molt bon gust. És comestible, molt apreciat però potser no tant com les tòfones negres. La recerca es fa amb gossos ensinistrats. |
| Camagroc Cantharellus lutescens Viu en boscos de coníferes en erols nombrosos. Surt a la tardor i a l'hivern. El barret és en forma d'embut, d'entre 2 i 6 cm de diàmetre. La carn és molt prima i la vora és irregular. La cara superior és de color marró fosc i per sota groc tirant a taronja. Té una olor afruitada i el gust és dolç. El peu és del mateix color que la art inferior del barret. És un bolet comestible de molt bona qualitat, molt adequat per posar als guisats. Es pot assecar molt fàcilment. |
| Trompeta de la mort Craterellus cornucopioides Viu en boscos frescos i humits, mixtos i caducifolis. Surt a finals d'estiu i a la tardor. Medeix entre 5 i 10 cm d'alçada. Té forma d'embut, és ondulat i és difícil distingir el barret del peu. És de color negre. La carn és molt minsa, elàstica però trencadissa. Fa una olor afriutada. És un bolet comestible de molt bona qualitat. S'ha de coure en guisats perquè la carn és una mica fibrosa. |
| Peu de rata Ramaria botrytis Viu en boscos de coníferes de pi roig, caducifolis de faigs i perennifolis d'alzines. Surt a la tardor. La fructificació té forma de corall o de col-i-flor. Consta d'una base blanca de la qual en surten les ramificacions que acaben amb un puntet de color rosa. Arriben a fer 7 cm d'alçada i fins a 20 d'amplada, tot i que de vegades són diversos carpòfors que surten junts. La carn és molt compacta i fa una olor agradable i el gust també ho és. La majoria de peus de rata són pugants i aquest és un dels de més qualitat i fins i tot es pot menjar cru. |
| Peu de rata groc Ramaria aurea Viu preferentment en boscos caducifolis i surt a finals d'estiu i a la tardor. Fructifica en forma de corall i medeix fins a 12 cm d'alçada i 15 d'amplada. Té un peu gruixut del qual en surten les ramificacions. és de color groc i la carn és consistent i de gust i olor suaus. És comestible quan és jovei es pot conservar amb aigua i sal |
| Peu de rata bord Ramaria formosa Viu en boscos planifolis i surt a la tardor. Com els atres peus de rata té forma de corall i té ramificacions de fins a 1 o 2 cm d'alçada. El peu és blanc i les ramificacions són grogues. La carn és blanca o lleugerament rosada, és de gust amarg i quan està sec s'esmicola. És tòxici provoca transtorns greus. |
| Pixaconill Hygrocybe conica Viu en prats i vores de camins. Surt a la tardor. El barret és cònic i l'àpex és punxegut. Medeix de 2 a 6 cm d'amplada. El seu marge és lobulat i la superfície és llisa i viscosa. Té un color i de vegades vermell viu. Les làmines són de color groc, gruixudes i separades. La carn també és de color groc, tot i que ràpidament passa a gris. El peu és prim i d'entre 3 i 4 cm i també de color groc. ës un bolet tòxic que no es pot consumir. |
| Llenega negra Hygrophorus latitabundus Viu en boscos mixtos i pinedes de pi roig i de terrenys calcaris. Surt a la tardor i a principis d'hivern. El barret és carnós i de fins a 12 cm de diàmetre, quan surt té forma d'hemisferi i després és convex i amb el marge involut. És d'un color gris verdós i té un mucílag que el recobreix. Les làmines són blanques i regulars. La carn és blanca gruixuda al centre i més prima cap a la vora. I el peu és cilíndric i gruixut, blanc i amb algunes escames del color del barret. És un comestible excel·lent. Se sol fer en guisats. |
| Carlet Hygrophorus russula Creix en boscos planifolis, alzinars i rouredes de roure martinenc. Surt a finals d'estiu i a la tardor. El barret és carnós, de forma hemisfèrica de jove i convex i irregular quan és madur. La sufercície sol ser viscosa si el temps és humit. És blanc i tacat de color violaci, sobretot al centre del barret. La carn també és blanca o lleugerament rosada, amb olor afruitada i de gust és una mica amarg. És un comestible sobretot molt adequat per varrejar amb altres bolets. |
| Gírgola Pleurotus ostreatus És lignicola i creix sobre fusta morta de salzes i pollancres. Surt a la tardor i a principis d'hivern, quan baixen les temperatures. El barret és en forma de llengua i té el marge involut. Medeix fins a 20 cm d'amplada. Sol ser de color gris però també és marronós o groguós. Les làmines són blanques i solen anar fins al substrat. La carn és compacta, prima, amb olor suau i gust dolç. Creix en colònies força nombroses. És un comestible excel·lent. |
| Cama-sec de bosc Clitocybe costata Creix en pinedes suredes i alzinars. Surt a finals d'estiu i a la tardor. Medeix d'entre 3 a 10 cm de diàmetre i té un colr bru ataronjat. Les làmines són decurrents, de colr blanc o crema. La carn és prima o d'olor agradable. El peu és prim i cilíndric. és comestible tot i que no és gaire apreciat. |
| Groguet Tricholoma aurantum Creix a les pinedes i surt a la tardor. Medeix uns 10 cm de diàmetre i de jove és de forma hesimfèrica i amb el marge involut, però amb el temps esdevé pla. És de color groc intens i sol fer escames de color marronós. Les làmines són amples i denses, de color també groc. La carn és groga i amb bon gust. És un bolet comestible de bona qualitat. es pot assecar per conservar-lo. |
| Gírgola de bruc Lyophyllum decastes Surt en tot tipus de boscos a la tardor. El seu barret medeix entre 4 i 8 cm i és convex i aplanat i d'un color blanc cendrós. Les làmines són estretes, de color blanc i denses. La carn és gruixuda al centre i més prima a la vora. El peu és cilíndric i prim, i de vegades una mica tort. És un comestible força apreciat. |
| Moixernó Calocybe gambosa Creix en prats entre l'herba fent erols i sol sortir a la primavera. Fa uns 10 cm d'amplada i és de forma convexa i irregular. És de color blanc i de vegades tira una mica a groc. Les làmines també són banques i són fines i denses. És gruixut i compacte i el peu és cilíndric i també és gruixut. És comestible i molt apreciat a la ciuna. |
| Cama-sec Marasmius oreades Viu en prats de muntanya i jardins i surt sobretot a la tardor i a la primavera però es pot trobar gairebé tot l'any. Medeix entre 2 i 6 cm d'amplada i sol tenir forma de campana amb un umbó al centre. És de color marronós. Les làmines són més clares, i són lliures, amples i separades. El peu és cilíndric, llarg i prim. És molt preuat a la ciuna i se sol conservar assecant-lo. |
| LLenega borda Cortinarius trivialis Creix en boscos planifolis, d'alzinars i suredes. Surt a la tardor. Medeix entre 4 i 8 cm i és convex. Té una cutícula molt gruixuda i fàcil de separar. És de color marró fosc. Les làmines són adnades i separades. La carn és gruixuda i de color groc. El peu és cilíndric i una mica prim a la base. No té cap valor a la cuina. |
| Xampinyó Agaricus bisporus Creix en camps de cultiu i prats i surt a finals d'estiu i a la tardor. Medeix entre 5 i 10 cm i té forma globosa. La cutícula és llisa i sedosa i blanca quan és jove i quan madura pren tons més marronosos. Les làmines són lliures i estretes i de color vi. El peu és cilíndric i ple, de color blanc. es cultiva des de fa molt de temps i és el bolet més consumit arreu del món. |
| Apagallums Macrolepiota procera Creix als boscos poc densos i als marges. Surt a finals d'estiu i a la tardor. El barret medeix fins a 30 cm i al principi és ovoide , després pren la forma de campana, i al final és obert i pla. Sol tenir un umbó central.. És blanc i té escames irregulars de color bru. El marge és dentat. El peu medeix de 30 a 40 cm i és prim i cilíndric, amb un anell. La carn és blanca i tova i és un bolet comestible de molt bona qualitat, per bé que només es menja el barret. |
| Ou de reig Amanita caesarea Creix en boscos mixtos no gaire freds, sota roures i castanyers i surt entre l'agost i mitjans de la tardor. Medeix uns 15 cm de diàmetre i és carnós i globulós. La cutícula és separable i té el color taronja que el caracteritza. Quan és jove té la forma d'ou que li dona el nom. El peu és cilíndric i estriat per sota l'anell, que és groc i persistent. A la base hi té una volva blanca ascendent. És comestible i segurament és el bolet més preuat a la cuina. |
| Reig bord Amanita muscaria Viu en boscos caducifolis de fagedes, però també en pinedes. Surt a la tardor. Medeix fins a 20 cm de diàmetre i quan surt és globós i aviat passa a tenir una forma aplanada. El vel que el recobreix després deixa flocs de color blanc a la superfície que és de color vermell. Les làmines són blanques i el peu és cilíndric. És altament tòxic |
| Pinetell Lactarius deliciosus Creix en pinedes i surt a la tardor. El barret és carnós i massís, d'entre 5 i 15 cm de d'amplada. El marge és involut i evoluciona cap a una forma d'embut. Té un color ocre ataronjat i fa franges concèntriques. Les làmines són fines i denses i també són de color ataronjat. La carn és dura i de color blanquinós al peu. Fa una olor afruitada. És un comestible excel·lent i molt preuat a la cuina. |
| Rovelló Lactarius sanguifluus Viu a les pinedes de la regió mediterrània. Surt a la tardor. El barret medeix entre 5 i 15 cm d'amplada. El marge és involut i evoluciona cap a una forma d'embut. Té un color ocre vinós i fa franges concèntriques. Sovint el trobem amb taques verdes. Les làmines són fines, denses i de color vermellós. El làtex que té també és de color vermellós. El peu és cilíndric i més prim a la base. És un comestible excel·lent molt preuat a la cuina. |
|
|
|
|




